Els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb agents de la policia espanyola, han detingut tretze persones per haver estafat més de 700.000 euros en compres amb targetes bancàries clonades. Els detinguts, d'entre 17 i 24 anys i de nacionalitats espanyola, marroquina, veneçolana, búlgara i dominicana, cometien els delictes per poder dur a terme despeses que, per edat i situació econòmica, no es podrien permetre en condicions normals. Aconseguien vincular les targetes de les víctimes als seus terminals de telefonia mòbil i aleshores feien reintegraments de diners en caixers o pagaments de tot tipus de compres mitjançant el sistema 'contactless'. Els arrestats van clonar targetes de crèdit de centenars de persones de tot l'estat espanyol.
Els fets es remunten a l'1 de novembre del 2017 quan els Mossos van rebre la denúncia d'un home al qual li havien fet diversos recàrrecs d'imports inferiors als 20 euros, corresponents a compres realitzades amb la seva targeta de crèdit des d'un establiment comercial de Granollers. Els agents van iniciar una investigació que va permetre localitzar el comerç des del qual s'havien carregat les despeses de les suposades compres. Els policies van comprovar que es tractava d'un fals establiment, creat per un jove de 18 anys i nacionalitat espanyola, només amb els propòsits de cometre aquest tipus de fets delictius.
El noi havia aconseguit -de manera fraudulenta i gràcies a un tercer- les dades personals de la banca electrònica de la víctima i d’aquesta manera havia aconseguit vincular la targeta de crèdit de l'estafat al seu telèfon mòbil mitjançant la tecnologia NFC.
D'altra banda, el jove, sota l'aparença d'haver muntat un negoci de reparacions informàtiques amb nom comercial 'Tecno Info', va sol·licitar a una entitat bancària un Terminal de Punt de Venda (TPV) amb l’objectiu de poder facturar els suposats serveis que prestava. Així, amb aquest terminal, feia càrrecs a la targeta de la víctima per imports inferiors als 20 euros amb el sistema 'contactless' i el terminal mòbil, sense necessitat de PIN ni autorització del titular.
D’un cas a tota la trama
Les indagacions policials van permetre comprovar que des del mateix establiment s'havien fet càrrecs per compres fictícies a altres 28 targetes més, i que amb aquestes targetes, el jove també hauria fet compres de videojocs, aparells electrònics i roba esportiva per valor de 8.000 euros, sempre amb pagaments fraccionats inferiors a 20 euros i amb l’ús del telèfon com a sistema d’abonament.
Els agents van comprovar que el detingut no actuava sol sinó que conjuntament amb altres companys d'institut s'havien especialitzat en realitzar estafes bancàries per aquest mètode. La finalitat última era poder-se sufragar despeses que d’altra manera no podrien satisfer, ja fos per edat o per situació econòmica. No es tracta de productes de primera necessitat sinó de productes electrònics o informàtics, entre d’altres.
Moltes víctimes
Entre les víctimes del grup hi havia persones de dins i fora de Catalunya i algunes d'aquestes denúncies ja estaven sent investigades per la policia espanyola. Per aquest motiu, es va establir un equip d'investigació conjunt entre els dos cossos policials a mitjans de febrer.
Fruit de la investigació, els policies van determinar que el grup obtenia a través d'un tercer les dades de banca electrònica de diferents clients de tot l'Estat d'una mateixa entitat bancària. Els joves contactaven amb aquesta persona a través d'Internet i les xarxes socials. A canvi del pagament d'una quota fixa de diners, els facilitava les dades dels clients del banc.
A partir d’aquestes dades, els joves disposaven de la clau i contrasenya de Banca Electrònica de les víctimes. Així aconseguien vincular les targetes dels clients als seus terminals de telefonia mòbil que utilitzaven per fer reintegraments de diners en caixers o pagaments de tot tipus de compres mitjançant el sistema 'contactless' dels caixers o dels comerços.
Tres cèl·lules coordinades
El grup es distribuïa en almenys tres cèl·lules, coordinades per un dels detinguts. La primera, estava integrada per joves menors d'edat i un adult, que posseïen coneixements avançats d'informàtica, i va ser l'encarregada de la captació de la resta dels integrants de la banda.
La segona, estava integrada per joves d'origen dominicà que principalment feien un ús fraudulent de les targetes en petits comerços i en grans centres comercials de Barcelona ciutat, i els quals comptaven amb la connivència d'una empleada d'un comerç, una dona d'origen búlgar, per cometre les estafes. La tercera i última cèl·lula, feia ús de les targetes clonades en comerços en diferents poblacions.
El 18 de juny es va establir un operatiu policial conjunt que va permetre detenir onzes membres de la banda, tres d'ells menors d'edat. El mateix dia es van realitzar les entrades i escorcolls en els pisos que els arrestats tenien a l'Hospitalet de Llobregat, Cunit, Cardedeu, i Mataró. Els policies van intervenir gran quantitat de documentació relacionada amb les compres fraudulentes que havia realitzat el grup.
Xifres totals
Mitjançant aquest sistema el grup podria haver clonat més de 170 targetes de crèdit de diferents persones de tot l'Estat i haver aconseguit estafar més de 600.000 euros, però no es descarta que siguin molts més els afectats i la suma total dels diners aconseguits.
El mateix dia de les detencions tres dels detinguts menors d'edat van passar a disposició de Fiscalia de Menors. El dia 20 de juny van passar a disposició judicial tres dels detinguts majors d'edat i el jutge els va deixar en llibertat amb càrrecs. La resta de detinguts van quedar en llibertat, pendents de declarar en qualitat d'investigats.
L'operació continua oberta i no es descarten més detencions.
