Sense documentació, sense respectar els procediments fixats o sense garantir la igualtat d'oportunitats. Aquestes han estat pràctiques presents en l'adjudicació de pisos de protecció oficial a Mataró entre 2009 i 2014 per part de PUMSA. Són les primeres conclusions d'un informe encarregat per l'Ajuntament i al qual ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies. En concret s'ha analitzat la situació de 257 adjudicacions, dels quals 127 estan sota sospita perquè s'haurien fet sense respectar els criteris reglats. Els auditors adverteixen que es podrien derivar responsabilitats penals i recorden que els recursos públics "s'han d'administrar i protegir amb escrupolós respecte a la legalitat".
L'informe és l’encarregat per l'Ajuntament de Mataró a una empresa auditora i arriba després que el passat mes de novembre transcendís que PUMSA havia adjudicat a dit un pis de protecció oficial al fill de l'exgerent de l'empresa municipal, César Fernández, poc abans que fos cessat del seu càrrec, a finals de 2013. En aquest sentit, l'auditoria sobre l'adjudicació de pisos protegits a Mataró ha analitzat el període comprès entre l'1 de gener de 2009 i el passat 31 d'octubre de 2014. S'han revisat 257 adjudicacions fetes en aquests anys, entre pisos de protecció oficial (HPO) i els habitatges de la bossa de lloguer social. El cas del fill de l'exgerent no és aïllat i les irregularitats detectades són múltiples i de diversa tipologia.
Dels 257 casos analitzats, hi ha 127 que no s'ajustarien a la llei, tant per irregularitats internes de procediment com, sobretot, per irregularitats en els expedients d'adjudicació o en els contractes de lloguer formalitzats posteriorment amb els adjudicataris.
Debilitats en el control administratiu
L'informe assenyala debilitats en el control administratiu del procediment d'adjudicació. En aquest sentit s'apunta a una manca de segregació de funcions i responsabilitats dels treballadors de PUMSA, ja que "les persones que gestionen les sol·licituds són les mateixes que es cuiden de seleccionar els candidats i formalitzar els contractes de lloguer". D'altra banda s'apunta que molts dels tràmits es feien sense la documentació necessària: l'any 2009 les sol·licituds no estaven signades, no existeix una llista d'espera dels habitatges que permeti establir l'ordre de sol·licituds i, en els casos de renovació de les sol·licituds o dels contractes de lloguer, no es verificava si l'aspirant continuava complint els requisits.
62 adjudicacions irregulars
Pel que fa a l'adjudicació d'habitatges, s'han detectat 62 adjudicacions irregulars per diferents motius. En dos casos, els pisos es van adjudicar a persones que no constaven a la llista de sol·licitants -un d'ells és el fill de l'exgerent de PUMSA- i en deu casos més, els inquilins gaudeixen d'un habitatge protegit tot i tenir la sol·licitud caducada. També hi ha casos a la inversa, com el de quatre pisos que es van adjudicar tot i no estar registrats com a tals, de tal manera que "no s'han ofert a cap altre sol·licitant", remarquen els auditors. També hi ha quatre habitatges ocupats per adjudicataris que ja han superat el termini legal, però tot i així continuen de llogaters. En altres tres casos, es tracta de pisos que s'han adjudicat al marge dels procediments establerts i s'han llogat a través d'immobiliàries privades. En 38 casos, els pisos han estat adjudicats sense la pertinent revisió de l'Agencia de l'Habitatge de Catalunya i, per tant, s'haurien d'haver "rescindit automàticament", segons detalla l'auditoria. Finalment, hi ha un darrer cas que va ser adjudicat apel·lant a un informe dels Serveis Socials de l'Ajuntament que no existeix.
31 lloguers sospitosos
D'altra banda, l'informe apunta fins a 31 contractes de lloguers sospitosos, que s'haurien adjudicat en uns terminis poc habituals. L'auditoria explica que quan un habitatge queda lliure "pot transcórrer un mínim de tres o quatre mesos" fins que es torna a ocupar, depenent del nombre de gestions que s'hagin de realitzar. En aquesta trentena de casos, però, el termini d'espera és "sensiblement inferior". Des que s'inscriuen a la llista de sol·licitants fins que són adjudicataris del pis passen un màxim de dos mesos. En alguns casos es dóna la circumstància que el llogater sol·licita el pis el mateix dia que li adjudiquen i en la meitat dels casos no passen més de quinze dies. L'informe d'auditoria posa de manifest que mentre això passa, hi ha al voltant de mig centenar de sol·licitants que porten entre dos i cinc anys esperant un pis sense que PUMSA els hagi ofert mai la possibilitat d'accedir-hi.
34 cognoms vinculats amb l'Ajuntament
La darrera anàlisi feta pels auditors és la prova menys concloent, però la que més polèmica pot generar en el si de l'Ajuntament de Mataró. Es tracta d'adjudicataris de pisos de protecció oficial que podrien tenir relació amb personal de l'entorn del consistori, com regidors, els consells d'administració de les empreses públiques o treballadors. A partir dels cognoms dels llogaters, l'empresa encarregada de l'informe ha creuat aquests noms amb els què tenen coincidències amb persones de l'entorn de l'Ajuntament, Tot i que l'informe detalla que les dades no s'han contrastat al 100% es posen sobre la taula un total de 34 possibles casos.
Possibles conseqüències
La situació que reflecteix l'auditoria sobre l'adjudicació de pisos a Mataró podria tenir múltiples conseqüències, tant per l'empresa, com pels seus directius i treballadors. L'informe parla de multes de fins a 900.000 euros o sancions d'inhabilitació de fins a 3 anys per als responsables d'aquestes pràctiques irregulars. També s'obre la porta al fet que es pugui iniciar un procediment per la via penal per possibles delictes de prevaricació. Amb tot, els auditors recomanen resoldre aquells contractes que no s'ajustin a la llei i reconduir els procediments interns i els procediments d'adjudicació dels habitatges de protecció oficial que es concedeixin en el futur. L'informe no és definitiu i des de la comissió de seguiment creada per a la investigació d'aquest cas s'ha demanat ampliar i concretar algunes de les dades auditades.