Nascuda a Londres, Denys Blacker viu a Catalunya des de fa més de dues dècades, època en què va finalitzar els seus estudis de Belles Arts a la Universitat de Chelsea. És membre del grup internacional de performance ‘The Wolf in the Winter’ i, a més a més, l’any 2002 va fundar junt amb Anet van de Elzen, la biblioteca d’art contemporani i centre d’estudis creatius ‘Gresol’, entitat cultural sense ànim de lucre que organitza dos festivals anuals, un d’ells a La Bisbal de l’Empordà.
A banda d’això, Blacker no ha deixat mai aparcat el seu amor per la creació de performances, escultures i dibuixos propis: “La meva lluita com a artista i persona és seguir treballant cap a una visió més nítida, qüestionant la realitat i confiant en un futur millor”.
L’art de la performance
L’obra de performance o art d’acció no té argument ni es pot predir. És una actuació en directe on l’artista hi és present i pot interactuar amb el públic, que observa atentament els seus moviments o la manca d’aquests.
Denys Blacker acompanya les seves amb vestits elaborats amb ceràmica, tela o altres materials. “Tots aquests objectes que porto durant el procés absorbeixen energia, tenen memòria. Les sensacions queden adherides a la roba que portes, tot allò que t’envolta i que tens més a prop teu”.
El seu propòsit és cercar la simetria i la precisió, i el seu camp de batalla, aquell on la creativitat fa front a la negativitat. “Allò que em desil·lusiona actualment és el sensacionalisme. No em commouen les obres cíniques, tristes, destructives; crec que l’art reivindicatiu no té cap sentit actualment. Ara és el temps adequat per aportar coses noves, progressar, actuar, crear. En definitiva, millorar el món”. Per a aquesta londinenca establerta a Girona, l’art no s’ha d’entendre, sinó sentir en pròpia pell: “L’artista ha de portar l’espectador a un nou lloc que mai abans havia imaginat, on no hi ha cap necessitat de seguir un ordre i on el temps no és lineal”.
Penúltima acció de CAPS.A
El col·lectiu CAPS.A sumarà aquest dissabte l’acció artística número 12 de les 13 amb les quals celebren el seu aniversari, batejat com 13/13. Ha estat un any marcat per propostes que difícilment haurien tingut lloc a la ciutat si no fos pel trio format per Cuyàs, Simon i Calleja que han programat música, poesia, audiovisuals, pintura, teatre i altres tipus d’expressions artístiques, arribant en molts casos a públic neòfit al respecte.