Els Capgrossos no van poder celebrar com volien els seus 18 anys de trajectòria. La diada d’Aniversari, la primera gran cita a casa, es va saldar amb un sol castell i dues rondes perdudes en un migdia difícil en què la manca de confiança i la indecisió de la canalla van impedir un registre més ortodox. Els de blau són la primera colla a dur a plaça tot un 4 de 9 amb folre i van emocionar la Plaça de Santa Anna amb una bona defensa del seu primer “nou”, sobretot a la baixada. Però més enllà del 4, l’actuació va ser una muntanya russa de sensacions a mercè dels quatre –quatre!– intents desmuntats que la colla va fer. Al final, com a cirereta de poc pastís, van estrenar també el pilar de 6.
Les primeres setmanes de temporada no havien estat fàcils però al laboratori d’assaig la màquina semblava greixada. El plantejament de la colla d’estrenar fins a quatre castells d’una tacada podia associar-se a un excés d’ambició però vist com es van veure a plaça, totes quatre construccions eren viables. Passa –i és lògic– que les dificultats amb el 3 de 8 amb dues llenyes incloses van acabar handicapant la colla. I això ja es va veure en primera ronda quan l’enxaneta no va voler pujar en una torre de 8 que estava escandalosament quieta. S’hauria d’anar més de tres anys enrere per veure un ascens com el que estava signant la colla. Parada, ràpida, sòlida. Però l’enxaneta va manar avall i primer intent desmuntat a l’haver. En ronda de repetició, la tècnica va decidir doblar l’aposta i atacar el 4 de 9 amb folre, el primer de l’any casteller, però el castell va pujar boterut i tot d'una el cap de colla el va fer anar avall. Un altre intent desmuntat i es perdia ronda.
Gran 4 de 9
En segona ronda els Capgrossos, tossuts com el nom indica, hi tornaven amb el 4. Ja fa temps que aquest és el gran cromo de la colla. L’arma infal·lible. El castell més especial. El “nou” va pujar ben fonamentat des de la soca i el tronc va saber-ne fer una carregada més que correcta. Amb tot a dalt, però, les formes per la part baixa es van anar perdent exigint brega a l’encaix de folre, terços i quarts per una banda i la delicadesa simfònica dels pisos de dalt. Un 4 amb estrenes celebrat a rabiar com a gran moment del dia.
L’Aniversari encara duria dos regals més enverinats en forma de dos intents desmuntats més i una altra ronda perduda, amb el 7 de 8. El castell havia estat assajat de forma intensiva i es va presentar a plaça potser dubtós el primer, però senyorial, parat i garantista el segon. Però tots dos castells van anar avall amb els dosos col·locats. Primer els pisos alts i després la canalla no ho van veure clar. Els Capgrososs, a casa, només podien signar un castell.
L’altre bon moment va venir en la ronda de pilars quan la colla del Maresme va portar per fi a plaça el pilar de 6, presentat amb elegància primer, i salvat en la descarregada amb molt mèrit, després. En el pilar cal dipositar bona part de les esperances d’aquest any.
Bons saballuts
A la Plaça de Santa Anna –nova ubicació de darrera hora de l’Aniversari– van brillar amb llum pròpia els Castellers de Sabadell signant tant el 5 com el 7 de 8 i els Marrecs de Salt van ensenyar una molt bona torre de 7 com a millor castell.
