La mar vista per un nen: imaginativa, idealitzada, realitat i miratge, constant, inestable, imprevisible, immensa, infinita, inabastable, indomable,... però sobretot blava. Aquesta és la mar que Josep Guinovart recorda de les seves estades a diferents racons del Mediterrani; un record no pas nostàslic, sinó potent i viu. Memòria del blau és doncs el títol de l’exposició inèdita que el pintor contemporani mostra durant els mesos d’estiu a les sales de Can Palauet i al Museu de Mataró.
Un grup de sis avis espera la visita guiada. A més una jove que no encaixa i un pintor amb pinta de deixeble. La guia dóna pinzellades imprecises sobre el traç del pintor. És difícil. És una exposició molt subjectiva i intimista, on l’autor ha fet multiplicitat d’aproximacions a un tema complex.
El mar com a poesia
D’una banda tenim el mar com a poesia, amb el seus elements recurrents com són la nit, la lluna i els estels. Guinovart fa relacions il•lògiques, que agrupen diferents elements marins: la lluna pescadora, la pell del mar, els nàufrags estels, la barca, els fars, els peixos, el cel... Destaca una obra tridimensional que reprodueix el fons del mar, i que representa el pòsit, el substrat profund i ancestral de la nostra cultura. Guinovart recorda que el mar és etern i immortal i que el seu fons és un pou de misteris.
El mar com a tempesta
El cel sovint es confon amb el mar, o amb l’aire. Guinovart també plasma el mar com una tempesta i un naufragi, des de la fascinació i el desig, formant una visió molt romàntica. Com és habitual en l’obra de l’artista, abunden les configuracions tridimensionals, les instal•lacions i els ambients expressius o environtments. Guinovart explota tots els recursos plàstics per reproduir la seva mar viva, evolutiva i canviant. Trobem ventiladors, roques marines, fils de pescar, plats i espelmes que doten de volum diferents obres. Tampoc cal oblidar la iconografia guinovartiana, que en aquesta exposició la conformen les barques invertides com a símbol de naufragi.
La cultura mediterrània
El punt de referència és el Mar Mediterrani, la cultura del qual ha volgut plasmar molt bé l’artista. Trobem referències com són una garrofa amb forma de mitja lluna, una obra efímera. El mite d’Ítaca és un altre referent a la relació entre l’experiència i el coneixement, sempre partint del mar. Guinovart es posa en la pell d’Ulisses, i va recorrent les costes del Mediterrani, per tornar a l’origen convertit en un pou de saviesa.
Al final de l’exposició hi ha un laberint taurí que s’havia exhibit a les Illes i que reforça aquesta idea del brau com a símbol de la cultura mediterrània. Aquí Guinovart es converteix en Dèdal, l’arquitecte mitològic que va construir un laberint per engabiar el minotaure. L’espectador, transformat en Teseu, ha d’endinsar-se en aquest laberint amb forma de plaça de toros, i sense topar amb els mirall enganyosos, anar a trobar la bèstia amb cap de brau i cos de persona que s’amaga a l’interior.
L’artista
Memòria del blau és el fruit del gir artístic que ha fet Guinovart des de 1990, restant importància als colors rogencs, sienes i torrats, que donaven lloc a obres agressives, i apropiant-se del tons freds i intimistes del blau dels records.
Josep Guinovart (Barcelona, 1927) va començar a treballar en un taller familiar de pintura de parets, i després va estudiar al FAD (Foment d’Arts Decoratives). La seva obra està reconeguda internacionalment, i li ha valgut el Premi Ciutat de Barcelona (1981) i el premi d’Arts Gràfiques (1982). No se centra únicament en la pintura, ja que també ha fet decoració de teatre, tapissos, cartells, escultures,... on ha demostrat tenir un traç molt precís. El pintor barceloní va escollir Mataró per exhibir la seva exposició perquè es va sentir especialment atret per l’espai de Can Palauet.
Mariona Vivar
