L'historiador Josep Benet avança en una conferència alguns trets inèdits dels darrers anys del sindi
Benet, autor de llibres com L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995) o Catalunya sota el règim franquista (Ed. Blume. Barcelona, 1978), fa anys que estudia minuciosament el sumari 1156-V contra Peiró. El fruit d’aquest llarg estudi és un llibre que es publicarà abans de finals d’any. Benet ja ha publicat altres obres sobre personalitats catalanes assassinades pel règim de Franco, com la de Lluís Companys o Carles Rahola, i actualment està treballant en les figures de Manuel Carrasco i Formiguera i Domènech Latorre.
La xerrada es va centrar, precisament, en la presentació pública dels treballs que l'historiador està a punt de publicar sobre l'il·lustre sindicalista i cooperativista. En el seu llibre Benet parla de la detenció i l’afusellament de Peiró amb l’objectiu de recordar a la gent aquests fets i rescatar el seu exemple del passat: “Nosaltres existim perquè gent com Joan Peiró va saber morir amb dignitat.” Al llarg de la conferència, Benet va fer referència al president de la Generalitat, Lluís Companys, per la similitud que guarda el seu cas amb el de Peiró. Ambdós van ser detinguts a l'exili a França, lliurats pels nazis a les autoritats franquistes i afusellats després d'un consell de guerra. La xerrada també va servir de marc perquè Benet revelés alguns trets inèdits dels últims anys de la vida de Peiró. “El març de 1939, abans que acabés la guerra, van anar a veure Peiró dirigents sindicalistes que es van oferir al general Franco.” Així, doncs, Peiró s’hagués pogut salvar si hagués acceptat l'oferta, cosa que no va fer.
Durant l’acte van intervenir personalitats com el regidor de Cultura Remigi Herrero, Josep Puig Pla (en nom de la comissió creada per a l’homenatge) i el periodista Joan Catà. El president del Parlament, Joan Rigol va tancar la conferència defensant la recuperació de l’oblit de personatges com Peiró. En definitiva, un acte reivindicatiu a favor d'una de les figures històriques que han lluitat pel nostre país i, les quals, han de pautar el camí per al futur de Catalunya.
Altres actes
Els actes en memòria de Joan Peiró finalitzaran el proper 24 de juliol amb un Homenatge Cívic al cementiri de Mataró, on reposen les restes mortals del sindicalista que van ser traslladades per desig de la família l’any 1989 des de Paterna, on va ser afusellat el 24 de juliol de 1942. Tots aquests actes són a càrrec de la Comissió de l’Homenatge, formada majoritàriament per entitats i ciutadans de Mataró, la qual té l’objectiu d’incorporar Peiró a la galeria de mataronins il·lustres de l’Ajuntament, que ja el va nomenar fill adoptiu l’any 1989. Peiró es convertiria així en el primer obrer a figurar-hi.
Redacció// Freqüència Iluro