‘Lo que esconde Silver Lake’ de David Robert Mitchel està focalitzada sobre el jove Sam (Andrew Garfield) que se sent atret per la Sarah (Riley Keough), una noia que coneix un vespre a la piscina comunitària. Però la noia s’esvairà sense deixar rastre. El noi sembla un doble del protagonista de ‘La ventana indiscreta’ de Hitchcock, un home avorrit, apàtic i, sobretot, tafaner, que es dedica a observar el veïnat amb els seus prismàtics.
És un film que es mou entre el deliri, el somni o la fantasia. Un film inextricable sobre els malsons que pot generar Hollywood, ben proper a David Cronenberg o David Lynch, encara que desproveït del costat tèrbol i torbador d’aquests cineastes. Aleshores predomina una atmosfera surrealista, de comèdia de situacions absurdes, feta de personatges impossibles. Així que ens trobem davant d’un thriller sense suspens, més aviat una comèdia neonegra a partir d’un personatge descol·locat i ple de cabòries.
Un jove immadur, sense feina, atrapat en un relat kafkià que respon més aviat al món d’un subconscient forjat a partir de fòbies i fixacions diverses provinents de la cultura popular. Una atractiva immersió en un trencaclosques indesxifrable, un pastitx de referències creuades, que ens força a submergir-nos també en el llac que dóna títol al film, Silver Lake, sempre a la recerca de preguntes sense respostes.
‘Lo que esconde Silver Lake’ de David Robert Mitchel (EUA, 2018)
