La llibreria Robafaves es va convertir la setmana passada, per una tarda, en el millor lloc del món. Ho va fer per acollir la presentació de l’últim “experiment” de l’escriptora mataronina Care Santos: una novel·la escrita a quatre mans amb l’escriptor i amic Francesc Miralles. Els dos autors van intentar transmetre en la presentació l’ambient i la textura de la seva novel·la i, sense cap mena de dubte, ho van aconseguir. Música, xocolata i ple total a la llibreria per sentir com Santos i Miralles explicaven la gènesi de ‘El millor lloc del món és aquí mateix’. Amor i misteri ‘El millor lloc del món és aquí mateix’ és el nom d’un petit cafè regentat per un mag que l’Iris, la protagonista de la novel·la, converteix en el seu refugi en un moment de desesperació. A partir d’aquí, un desconegut, diferents taules amb propietats màgiques i sorprenents i diversos girs porten el lector a capbussar-se en una història d’amor i misteri. I aquí és on radica, concretament, la dualitat dels seus autors. “Jo sóc la del misteri i en Francesc és el de l’amor”, explicava Santos. La idea d’escriure una novel·la a quatre mans va sorgir de Santos en un curiós moment. “Estava en un bar de carretera d’Almeria esperant per anar a una escola i vaig tenir una visió”, recorda Santos. “Vaig trucar en Francesc i ens hi vam posar”, afegeix. Repartir la feina Una de les preguntes més habituals que els fan als autors és la forma de repartir la feina. “Realment cadascú ha escrit una part del llibre, sense més misteri”, reconeix Santos. “Malgrat això, molts correus electrònics, molts cafès i molts sopars a restaurants japonesos han vist néixer i créixer la novel·la”, afegeixen. Però a més de la gènesi de la novel·la i la manera de repartir la feina, Santos i Miralles van aprofitar la visita a Robafaves per explicar algunes anècdotes de la gestació. “Passejant pel carrer Verdi de Barcelona vam descobrir una botiga de roba que va inspirar el nom del cafè i de la novel·la”, explicava Miralles. Una altra de les peculiaritats és la diferència de portades: la catalana, jove “i anglesa”, i la castellana més càlida. La presentació del llibre va consistir en la lectura d’alguns fragments de la novel·la acompanyats de la música del grup Hotel Guru, una formació de la que és membre Francesc Miralles i que, segons Santos, es va acabar convertint en la banda sonora del llibre. “Sonen a la pàgina web i lliguen molt bé amb l’ambient de la novel·la”, van explicar. Care Santos s’estrena treballant a quatre mans amb Francesc Miralles
Els dos autors presenten ‘El millor lloc del món és aquí mateix’, una novel·la d’amor i misteri
La llibreria Robafaves es va convertir la setmana passada, per una tarda, en el millor lloc del món. Ho va fer per acollir la presentació de l’últim “experiment” de l’escriptora mataronina Care Santos: una novel·la escrita a quatre mans amb l’escriptor i amic Francesc Miralles. Els dos autors van intentar transmetre en la presentació l’ambient i la textura de la seva novel·la i, sense cap mena de dubte, ho van aconseguir. Música, xocolata i ple total a la llibreria per sentir com Santos i Miralles explicaven la gènesi de ‘El millor lloc del món és aquí mateix’. Amor i misteri ‘El millor lloc del món és aquí mateix’ és el nom d’un petit cafè regentat per un mag que l’Iris, la protagonista de la novel·la, converteix en el seu refugi en un moment de desesperació. A partir d’aquí, un desconegut, diferents taules amb propietats màgiques i sorprenents i diversos girs porten el lector a capbussar-se en una història d’amor i misteri. I aquí és on radica, concretament, la dualitat dels seus autors. “Jo sóc la del misteri i en Francesc és el de l’amor”, explicava Santos. La idea d’escriure una novel·la a quatre mans va sorgir de Santos en un curiós moment. “Estava en un bar de carretera d’Almeria esperant per anar a una escola i vaig tenir una visió”, recorda Santos. “Vaig trucar en Francesc i ens hi vam posar”, afegeix. Repartir la feina Una de les preguntes més habituals que els fan als autors és la forma de repartir la feina. “Realment cadascú ha escrit una part del llibre, sense més misteri”, reconeix Santos. “Malgrat això, molts correus electrònics, molts cafès i molts sopars a restaurants japonesos han vist néixer i créixer la novel·la”, afegeixen. Però a més de la gènesi de la novel·la i la manera de repartir la feina, Santos i Miralles van aprofitar la visita a Robafaves per explicar algunes anècdotes de la gestació. “Passejant pel carrer Verdi de Barcelona vam descobrir una botiga de roba que va inspirar el nom del cafè i de la novel·la”, explicava Miralles. Una altra de les peculiaritats és la diferència de portades: la catalana, jove “i anglesa”, i la castellana més càlida. La presentació del llibre va consistir en la lectura d’alguns fragments de la novel·la acompanyats de la música del grup Hotel Guru, una formació de la que és membre Francesc Miralles i que, segons Santos, es va acabar convertint en la banda sonora del llibre. “Sonen a la pàgina web i lliguen molt bé amb l’ambient de la novel·la”, van explicar. 
