L’escola de dansa Roser Casanova i Víctor Rodrigo va comptar el passat divendres amb una convidada d’excepció. Es tracta de Montse Colomé, la coreògrafa del grup Els Comediants. Colomé va venir a l’escola per fer una xerrada sobre els espectacles de gran format en espais a l’aire lliure, una manera de treballar molt característica del grup teatral. Però la xerrada va donar per a molt i Colomé va aprofitar per explicar anècdotes professionals, algunes d’elles viscudes amb el també professor de l’acadèmia Víctor Rodrigo. La coreògrafa va acompanyar la tertúlia amb imatges de video d’alguns dels seus espectacles així com d’una curiosa dansa xinesa que la va inspirar per preparar els muntatges en grup.
Colomé va explicar com la seva primera experiència de gran rellevància en aquest tipus d’espectacle va ser la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics Barcelona ’92. Ella va ser una de les cinc ajudants dels coreògrafs americans que van arribar a la ciutat per l’ocasió. Així, va aprofitar per explicar que mentre ella acostuma a plasmar el que té al cap a la seva manera, els americans treballaven amb un sistema molt més avançat: ordinadors i grans plànols. Malgrat tota aquesta tecnologia, “els americans es van quedar molt sorpresos per l’utilització de l’aigua, el foc, l’espontaneitat… Per aquest aire mediterrani”, va afegir.
Va explicar com en aquella ocasió va ser l’encarregada d’organitzar a un grup d’esbarts i d’escolars. “S’ha de tenir molta confiança en la gent”, va dir, “però les ganes de fer-ho fan que tot surti bé.” Ademés, també va aprofitar per el·logiar la tasca dels voluntaris, ja que “sense ells aquests espectacles no es podrien fer, seria impossible financiar-els”.
Espectacles multitudinaris i a l’aire lliure
Colomé va explicar com el coreografiar per teatre es diferent que fer-ho per un espectacle corrent, “al coreografiar per teatre has de tenir en compte un personatge, una escena, una situació…” Però confesa que aquest tipus d’espectacle li agrada molt. “Hem diverteix treure partit de com la gent es balluga”, explica, i afegeix que “tothom té la capacitat del moviment”.
“Al carrer no hi ha bambalines, tot es veu” va dir Colomé. Aquesta és una de les principals diferències d’un espectacle considerat normal i un a l’aire lliure. Ademés, al tractar-se d’espectacles on hi participa molta gent i sense gaire temps per assajar, el tipus de coreogràfies també són diferents a les d’un grup de dansa, “acostumen a ser moviments senzills perquè es puguin aprendre amb faciliat i siguin efectius”. Ademés, hi ha una sèrie d’elements que són comuns en molts d’aquests muntatges com les banderes, els objectes gran i alts, les bicicletes, les ombres i les llums…
Pensant en la televisió
Una altra característica d’aquestes espectacles és que sovint són retransmesos per la televisió. Aixó es té molt en compte a l’hora de preparar l’actuació. “Amb Comediants fem dos espectacles en paral·lel: el pensat per la televisió i el que es veu al lloc” va descobrir Colomé, que també va confesar com en la majoria d’ocasions “amb el realitzador de televisió, moltes coses estan pactades”.
Desde nena Montse Colomé va estudiar música i dansa, fins que va veure que no podia amb tot i es va decantar per la segona. Així, va estar set anys a l’Institut del Teatre, on es va especialitzar en dansa espanyola. Va estudiar dansa a l’extranger, on va descobrir el seu gust pel teatre. Quan va tornar a Catalunya va conèixer el grup de Comediants, on va acabar treballant en una mena d’intercanvi, ella els ensenyava a ballar i ells a fer teatre. “Vaig anar a parar a Comediants perquè és un tipus de teatre que no fan servir gaire la paraula”, confesa. És una col·laboradora habitual de la companyia, i fins i tot va viure dos anys en la carpa que el grup té a Canet.
Finalment, l’artista va acabar parlant de la situació actual dels grups teatrals i de dansa. “L’administració fa als artistes empresaris” es va queixar, i va parlar de la mala situació econòmica de la majoria d’agrupacions, recordant la suspensió de pagaments que van patir els treballadors de Comediants. Va afegir que :“Actualment la Cubana és la única companyia d’Espanya que pot viatjar a risc de taquillatge”.
