La dansa contemporània és un estil que està agafant cada cop més força en els teatres i que en els últims anys ha augmentat la seva presència i nombre d’espectacles de forma espectacular. Però malgrat que cada vegada són més els qui s’animen a acostar-se a aquest registre i gaudir dels moviments del ballarins, són molts pocs els que coneixen la seva història, el seu origen i com es va donar el salt de la dansa clàssica a aquest nou moviment. Per explicar tot això el ballarí i coreògraf Toni Jodar va presentar ahir a l’Espai 1 del Monumental Toni Jodar explica dansa en 50’.
Es tracta d’una performance parlada i de marcat caràcter pedagògic, en què un Jodar molt dinàmic mostrà els principals corrents de la dansa contemporània servint-se del seu propi cos i del seu humor. Així, l’artista va acostar el públic als cinc moviments essencials que configuren la història de la dansa moderna i contemporània i a alguns dels noms dels ballarins que van provocar aquesta revolució com Isadora Duncan, Ruth St. Dennis, Martha Grahan, Merce Cunningham i els seus alumnes.
Situar els coneixements de la dansa moderna i contemporània
Jodar va acabar la perfomance fent un resum de la seva intenció, esperava que el públic sortis de la sala amb “les idees millor situades dins del món de la dansa moderna i contemporània”. A més, va explicar alguns dels trets que marquen aquesta contemporaneïtat com l’innovació introduïda per Merce Cunningham, qui, com explicà Jodar: “Independitzà la dansa, el moviment, dins dels llenguatges del món escènic”. També va parlar de característiques que van introduir els deixebles de Cunningham, “uns moviments molt més suaus, en relació amb els altres i basant-se en els animals”. Per últim, no va oblidar fer referència al moviment més modern dins la dansa contemporània. Es tracta d’un registre sortit a Europa i concretament a Alemanya, la dansa teatre. “El ballarí passa a ser representador” va dir el professor en relació a aquest moviment, i va afegir “el ballarí ja no rep ordres, ara també es coautor”.
Per acabar d’il·lustrar millor les explicacions, la performance va acabar amb la projecció d’unes imatges de tots aquests ballarins i les seves coreografies així com d’una mostra de dansa contemporània catalana.
El públic, que va ser molt nombrós i variat, des de nens ben petits fins a adults, va gaudir d’allò més amb aquesta divertida explicació de la història de la dansa contemporània, i va sortir de la sala amb la sensació d’haver passat una bona estona a la vegada que havia après molt sobre un món del que no es disposa de gaire informació, la dansa.
