Torna Welcome i podria ser per última vegada. Mesos després que la darrera creació de la tropa d'Amebeu Teatre sacsegés Argentona i es fes visible al Sismògraf d'Olot, l'espectacle tornarà a ser realitat de l'11 al 15 de juliol en dos nous refugis, al Taller dels Germans Castells a Santa Agnès de Malanyanes els tres primers dies i a la Plaça de l'església d'Òrrius divendres 14 i dissabte 15. El que es dona per impossible per part dels promotors de l'espectacle –mataronins tots ells– és que aquest relat escènic sobre l'exili i els refugiats pugui trobar aixopluc a la ciutat. Si a l'abril eren notícia les desavinences amb l'Ajuntament, ara ho és a més que tampoc han trobat bon port els propòsits de tirar endavant el muntatge de mutu propi. D'aquesta manera, doncs, podem estar davant les últimes etapes d'un muntatge vivencial que té en la dansa l'element vertebrador. Els últims dos refugis de Welcome. L'última marea ofegadora del Mediterrani on acaba la situació que es crea.
Welcome no és cap muntatge ortodox, perquè l'heterodòxia és la marca de la casa d'Amebeu Teatre. El grup que dirigeix Josep Rodri planteja en aquest muntatge sobre els refugiats una columna vertebral de dansa seqüenciada, a través de la qual i caminant i amb voluminoses maletes a les mans els espectadors assisteixen als diferents actes de la fugida de la pròpia casa. La festa inicial queda estabornida per una bomba com les que exploten a diari a l'altra banda del mar que a Mataró tenim a tocar i l'excursió forçada esdevé esclafit just després.
Comença la marxa penosa que l'espectador viu en primera persona, la separació dels éssers estimats i les vivències. El caminar silent i fins i tot la mort, tot a través de diferents elements escènics que combinen des de la dansa –Marta Dalmau és el germen creador de tot l'espectacle– als retalls evocadors de l'exili propi, amb textos que evoquen els republicans morint a les platges franceses. I que accionen el mecanisme mental pel qual al mateix mar on ens banyem, la gent mor. I els mateixos camins que menen enlloc des d'Orient van dur a l'oblit els derrotats de fa vuitanta anys al nostre país.
Et deixa gelat
En la seva pre-estrena argentonina, el mes d'abril, la fresca de la Riera d'Argentona s'aliava amb el plantejament de teatre participat a través del qual els espectadors són partícips. També dies després, a Olot, el fred habitual hi acompanyava. Ja llavors es veien recursos propis de l'equip que no deixa de ser Amebeu. Els relats en primera persona, la disparitat de protagonistes, una història tancada en cada cas o les instal·lacions al·legòriques. El joc amb la música, l'efectisme i un relat potser faltat de quall però sobrat d'elements percussors. Welcome és un sacseig al qual pocs donen la benvinguda. L'Europa que acaba ofegant l'espectador com ho fan els refugiats en aquest, cada cop té menys pont de mar blava és punt final de l'espectacle.
Un muntatge que esquinça. I al que li queden, de moment, cinc dies de refugi. Tres a Santa Agnès, dos a Òrrius.
