Mataró va viure la nit simbòlica i festiva d’entrada a l’estiu sense incidents remarcables i amb bona afluència de persones a totes les revetlles organitzades. Les de barri van tenir l’afluència habitual, tot el front litoral va ser lloc de peregrinació i el carrer de Sant Joan va repetir el cerimonial idiosincràtic de la baixada de les Bruixes i l’encesa de la foguera. Els ingredients de sempre, que mai fallen, i que en comparació amb l’any anterior no van patir cap ensurt meteorològic. Feia una calor suportable, la xafogor pròpia de la nit més curta de l’any i al cel mataroní no hi van faltar els esclats de so i color de milers de petards. Com a novetat principal d’enguany s’anunciava la Revetlla popular als Jardins de l’Escorxador. I va ser un èxit.
La festa va permetre descobrir les possibilitats d’un espai relativament nou –un any i pocs mesos de vida– ple de possibilitats com són els Jardins. Amb una organització de voluntaris que protegia l’edifici de la Biblioteca Antoni Comas, els seus voltants van acollir primer el sopar popular i després, i fins al punt de les sis de la matinada, la música, primer en directe i després de punxadiscos, registrant un molt bon ambient.
Els Jardins, un molt bon espai
Els Jardins es va revelar com un espai amb capacitat per a aquest tipus de festes i l’ambient va ser propici i alegre, com marquen els cànons del dia. Els Jardins són un espai que connecten dos barris que vivien d’esquena i, a més, enllacen amb el Palau i Rocafonda d’on, amb la complicitat de les entitats i les associacions veïnals, va baixar en cercavila la Flama del Canigó per encendre la foguera de la Plaça de Can Gassol. Una segona foguera per la ciutat, ben acollida pel veïnat, encesa quan ja amainava la llum del dia.
Precisament aquest caràcter veïnal de la celebració, en col·laboració amb les associacions, era un dels fets més destacats i, alhora, buscat de tot el vespre d’activitats. Una iniciativa per cohesionar tota la zona de llevant de la ciutat, amb la colla castellera de còmplice. Una bona pensada.
Himnes de la rumba pàtria
Quan ja s’acostava la mitjanit i les Bruixes del Carrer Sant Joan començaven les seves ziga-zagues dansades i el seguici –gegants i dragalionet inclosos– cap a la foguera de Can Maitanquis, a l’Escorxador ja sonava en directe la música de La Traca primer i dels Ai Ai Ai després. El grup mític de rumba, jugant a casa, va esplaiar-se a base de recordar al personal que cançons com ‘Dimoni Pelut’, ‘Cutxurrumbai’ o ‘Sota la Palmera’ són himnes amb denominació d’origen local. El caràcter encomanadís de la rumba catalana anava contagiant els centenars de persones que anaven sumant públic en uns Jardins amb un gran aspecte. Diuen els encarregats de la barra que, a més, la gent era generosa a l’hora de regar la Revetlla i que els “Mojitos’ eren el que tenien més sortida. Tot a preus populars.
Amb el final dels Ai Ai Ai –pilar improvisat, fins i tot– tot va pujar, encara més, en ritme. I ‘The Fool Monkeys’ van fer ballar i riure a parts iguals amb una sessió de quasi tres horetes plenes de cançons ballables per a tots els gustos, des dels èxits comercials del darrer lustre a clàssics de l’electrònica i fins i tot sintonies de dibuixos animats amb implicació emocional per a diverses generacions. La diversió va marcar una Revetlla que amb puntualitat suïssa va fer callar el sarau a les sis del matí, quan el sol ja despuntava. Diuen els Capgrossos de Mataró que tot apunta a què la festa es pugui repetir l’any que ve. L’aval del públic el tenen. El 24 al matí desenes de persones retornaven a casa, en totes direccions, des de la platja o on fos. Ja era estiu. Ja era Sant Joan.
