El cronista és dolent. Mira que titular Les Santes de la crisi. Crisi i Santes són com conceptes contraposats, per molt que la conjuntura aquest any també hagi fet minvar, ni que sigui una mica, la Festa Major de Mataró. La capital del Maresme arriba cada 25 de juliol a la culminació del seu any, a l’hora de la veritat de sortir al carrer i celebrar una de les festes més sonades que es fan i es desfan a Catalunya. Com s’entén la crisi aquí? Doncs de dues maneres diferents.
La crisi conjuntural fa Les Santes més necessàries que mai. Ja se sap que en cap moment de l’any com del 25 al 29 de juliol Mataró somriu i s’agrada. D’això que no en falti. Més necessària que mai doncs la Festa Major tot i que ni aquesta hagi pogut sortir il·lesa de la situació econòmica. Amb un ajuntament estrenyent-se el cinturó ni la possible intervenció de Santa Juliana i Santa Semproniana ha pogut evitar el que d’altra banda és lògic, que la festa s’escurci, perdi actes i escenaris i s’aprimi substancialment.Bosé, el nom propiEnmig doncs d’una contemporització econòmica important, la preparació del programa de Santes té un nom propi, el de Miguel Bosé. Un dels noms més mediàtics de l’Estat dóna brillantor a una festa més que coixa musicalment i tot i ser de pagament, el seu serà dels pocs concerts que s’escaparan del corsé que ha sotmès la Festa.
Els canvis passen a més per un Sarau que es reinventa amb un format en què desapareix molt de múscul respecte d’edicions anteriors, un castell de focs que manté pressupost o canvis d’escenari, menys inversió en pirotècnia o més protagonisme pel que no val res de diners, és a dir els actes de tota la vida i que tindran les figures i sobretot els mataronins i les mataronines com a protagonistes.
Actes com les xeringades que abandonen el dia 29 i passen al dia 28 després de més de 20 anys, actes com les Havaneres d’aquesta nit, tota la Nit Boja que viu angustiosa de veure quanta gent desbordarà el centre caient com cau en dissabte, els balls o tot el dia de Les Santes.
El protagonisme previ, com sempre, se l’ha endut el cartell. Com recuperant tot allò que ni la crisi pot vèncer, Mònica Vilert va visualitzar en la capa de la Geganta tot allò que han de ser Les Santes des d’avui. Motiu d’il·lusió per a tots –absolutament tots– els mataronins.
