Mentre totes les figures de la ciutat van cap a la crida per diferents recorreguts, un acte a porta tancada ha precedit el discurs de Santes de l’alcalde. Es tracta de la commemoració del centenari del naixement d’un compositor molt ballat pels mataronins i mataronines durant aquests dies: Gustavo Pascual Falcó, natural de Cocentaina (País Valencià) i creador, entre altres, del Bequetero i Paquito El Chocolatero. Una efemèride que no podia passar per alt a la ciutat que ha convertit el famós pasdoble en un himne.
Per celebrar-ho, s’han reunit a l’Ajuntament les personalitats polítiques de Mataró amb l’alcalde de Cocentaina i els familiars de qui va composar en vida la música que anima la baixada més llarga de la Riera. Amb el Bequetero com a punt d’unió, Mataró i Cocentaina comparteixen els mèrits del compositor valencià.
La Crida, gran com sempreLa Riera de gom a gom, les figures de la ciutat s’apropen per diferents carrers i es van col·locant per colles davant l’Ajuntament. El balcó de l’Ajuntament s’obre i els representants del consistori encapçalats per l’alcalde Joan Antoni Baron comparteixen espai amb l’alcalde de Cocentaina i familiars de Gustavo Pascual Falcó, compositor del Bequetero. Totes les mirades alçades pendents del discurs que està a punt de començar.
De bon principi, Baron ha anomenar les ocasions puntuals en les que s’ha obert la balconada de l’Ajuntament aquest any: amb en Pellofa i els guanyadors de la copa CERS del Club Hoquei Mataró. Sense deixar d’anomenar la crisi, l’alcalde ha fet la crida de totes les bèsties i figures així com a tots els mataronins i mataronines a la festa. Així mateix, ha felicitat els momeroters pels trenta anys d’activitat i ha animat a fer l’ús festiu del foc per Santes.
Finalment, Baron ha demanat rauxa i seny durant la festa major de Mataró.
Dos apunts a destacar. D’una banda la interpretació del Bequetero durant el discurs de Crida. De l’altra, els xiulets que van acompanyar les paraules de l’alcalde. Un sector dels mataronins estaven descontents. Ja abans de començar la Crida, els Diables de la Llàntia i Basilisc feien soroll davant l’Ajuntament. Reivindicaven el seu dret a fer foc ja que aquest any, a diferència dels quatre anteriors, no estan convidats a la festa. Així ho demostraven amb crits de “Som de Mataró i no ens deixeu cremar” i amb una pancarta que deia: “Els diables de Mataró exclosos de Santes”.
A descansar fins el vespreDesprés del discurs de l’alcalde, les figures han entrat una a una dins la casa de la vila. Abans, però, han obsequiat els mataronins i mataronines amb el millor dels seus balls. Ja sense els xiulets dels Diables de la Llàntia, els nans han entrat fent les seves danses alegres. Les Diablesses, la Momeroteta els segueixen, deixant pas a la Momerota. Com sempre, les banyes de la bèstia amb cap de bou i cos de mulassa van encarar la balconada de l’ajuntament i han fet fugir els regidors i l’alcalde a l’interior de l’edifici. Les irreverències de la figura que enguany celebra el seu trenta aniversari no es van acabar aquí. Fins a tres vegades va desfer les seves passes abans d’entrar a dormir fins l’Escapada a Negra Nit. Tot seguit, el Dragalió va mostrar les novetats que ha anat aprenent. Una nova dansa amb música i coreografia estrenades davant la ciutadania congregada. Seguidament, el Drac i l’Àliga van precedir la dansa més esperada, la dels Gegants. La Toneta i en Maneló han començat el ball familiar. La Geganta i en Robafaves s’hi afegeixen. Després de les dormides dels seus, el cap de família va sucumbir als crits de “No n’hi ha prou” que petits i grans li dirigien. Finalment, l’hora de dormir arriba per en Robafaves que ha seguit els passos de les bèsties, Diablesses i els altres gegants.
Nit de massesSi la nit de Sant Jaume era des de fa uns anys una nit de masses, aquest any ha rebentat els números. La Nit Boja en dissabte ha aconseguit aplegar com mai gent de Mataró i d’altres localitats del Maresme i de més enllà. El Desvetllament Bellugós ha sigut, com sempre, intens, el ball a la plaça Santa Anna festiu i comunitari i el correfoc trepidant.
Una novetat respecte l’any passat és que s’ha tornat als orígens i el foc va acabar, com diu la tradició, darrere l’Ajuntament. Gràcies a això la Pujada Tabalada camí de la Ruixada ha tornat a aplegar multituds que s’han trobat al parc Central per ballar a ritme d’aspersors i mànegues fins a altes hores de la matinada.Amb tot, un dels dies més intensament mataronins i que segueixen donant sentit a la festa major de la capital del Maresme.
