El mite que el dia 28 era el “dia fluix” de Santes ja fa anys que s’ha esvaït. El penúltim dia de Santes, va ser un dia que per alguns va començar molt aviat amb la Cursa Popular, la va seguir la Xeringada que canviava de dia, i una tarda que es va omplir de propostes com el Circ al Parc Central, la revolta dels Nans o el teatre, i de traca final un vespre-nit carregadet amb actes com el ball de Dracs, Gospel a Can Marxal, els Requisits de Festa Major, el No n’hi ha prou o la cursa a pèl. Com es pot apreciar ja a priori era un dia complet, i el cert és que va ser un èxit i només se salda amb dos “peròs”: el tema Juliana i l’hora del final de festa, dos temes recurrents que ja fa anys que s’arrosseguen. Matí completBen aviat els més valents van poder disputar de la cursa popular, una tradició que no es perd i que sembla que no afluixa. Enguany rondaven la xifra del miler de persones, fet que el manté com l’acte popular de referència de Les Santes Esportives. I el matí es va tancar amb les Xeringades que abandonen la tradició de celebrar-se el darrer dia de Santes i es van fer al Nou Parc Central.
Tarda infantil i circenseL’activitat a la tarda se centrava en dos punts, el centre on els nans es revoltaven de nou amb un gran èxit de públic, i al Parc Central on prop d’un miler de persones van poder gaudir de diferents espectacles de circ. El nivell era variat i algun emplaçament discutible, però van regalar grans moments com ara amb el bon espectacle del Circo de las Sombras. Tot i això, no va fer oblidar que l’any passat hi va haver tres dies de circ ni les exitoses nits eròtiques que omplien el centre a rebossar a tocar de Requisits.
A la mateixa hora del circ els Dracs sortien al carrer i tot i ser en una hora poc propícia (per Santes també se sopa no?) van repetir èxit en un acte amb molt de públic i en el que l’únic que va fallar va ser algun moment de falta de ritme, però amb satisfacció global just abans dels Requisits, un dels centres de la nit que tanta gent atreu a la Plaça Santa Anna que des de l'any passat acull aquest típic ball d'envelat.
...i s’acaba la JulianaTan popular com els Requisits és la beguda que s’hi serveix amb un èxit creixent: la Juliana. Una beguda tan mataronina com el Bequetero però maltractada pels que haurien de vetllar per les tradicions. No estem parlant de fomentar la beguda descontrolada, al contrari, estem parlant que la gent pugui arribar tranquil·lament i beure el seu got d'aquesta "beguda de les Santes" fent una cua raonable. I inclús repetir sense por a que el segon tiquet que ha comprat es converteixi en “paper mullat”. S’ha de fer alguna cosa. No pot ser que cada any a quarts d’una la gent s’hagi d’indignar amb la gent de la barra que cap culpa en tenen. Enguany fins i tot es van sentir càntics de “Volem Juliana!” com si estéssim al Camp Nou animant al nou fitxatge de torn.Estem en crisi i d’una cosa que la gent vol comprar, en fem tan poca que dura poc més d’una hora. Bravo... A qui competeixi: ¿amb les Julianes que es van deixar de vendre no haguéssim pogut veure algun concert d’algun grup de qualitat al Sarau? I si en sobra, se'n ven el dia 29. Crec que la indignació popular bé valia aquesta reflexió. Però en fi, acaben els Requisits i les seves cançons enganxoses i marxem cap al No n’hi ha prou!Un acte que es fa granTot i que és evident que és un acte que encara es troba en època de maduració, amb canvis constants, el No n’hi ha prou any rere any funciona millor i la gent gaudeix més dels balls amb les figures. Perquè s’interacciona amb elles i es pot viure de més a prop els seus balls. I perquè tothom juga amb un foc que no crema, o que crema poc. Pels que encara no l'han viscuda, es tracta d'una dormida nocturna que s’està consolidant com un dels referents visuals més singulars d’aquestes Santes que tant estimem. Un acte dels "obligats".
Després del plat fort, sense gaire temps per respirar i mentre un bon dj començava a omplir la plaça de l’ajuntament, era el torn d’un acte fora de programa però que no per això desperta menys atenció. Es tracta de la Cursa a pèl, que per primer cop va engrescar a noies i que va reunir a una quinzena de valents amb menys vergonya que la resta que van córrer en un recorregut pel centre inclús amb medalles pels guanyadors. I mentre els corredors es recuperaven de l’esforç, la plaça de l’ajuntament oferia una magnífica imatge... però a les cinc de la matinada el dj i les barres van haver de plegar per ordre imperativa. Com resa el nom de l’acte anterior: No n’hi ha prou!
