Ja està. Les Santes són història. Quan avui un miler de joves mataronins amb força graus a sobre baixaven la Riera desesperats, cantant els darrers bequeteros i esllanegant al màxim la darrera nit els metges ficticis dictaven sentència i la Festa Major passava a millor vida. Com de cop, els primers rajos de sol il•luminaven un centre de la ciutat orfe i fins i tot els pobres que anaven a treballar i no havien pogut acabar-la de fer grossa, caminaven amb el cap cot, mentre els domassos de l’Ajuntament es preguntaven perquè encara decoraven res o les banderes de les faroles ja oloraven la brigada que les plegarà fins l’any vinent. Era el matí del dia 30 de juliol. Oficialment el pitjor dia de l’any. Les Santes s’han acabat i ho han fet amb un darrer dia curt i esquifit de nombre d’actes però participat al màxim: tònica dominant d’aquestes Santes.
Sense xeringada al migdia –encara ningú no ha explicat perquè s’ha passat al dia 28- el darrera dia de Santes no s’iniciava fins mitja tarda. Ho feia amb una de les novetats d’enguany i és que l’Anem a Tancar incorporava part inicial amb una plantada de figures darrera l’Ajuntament on la gent podia provar d’alçar en Robafaves o fer voltar l’Àliga. L’encert d’aquest canvi de format, que canvia el període de proves de les intocables figures i l’emmarca com un pas previ a la cercavila. Aquesta va començar puntual a un quart de vuit quan l’Ajuntament i la Riera acomiadaven el seguici mataroní que emprenia el camí de retorn a casona, a Can Marfà.
Curiós, aquest primer acte de comiat a la festa que entre que passa per carrers de poca amplada i que és un darrer acte de fe o impotència davant el final –segons com es vegi- cada cop hi veu més gent. Arribats a Can Marfà traca final i les figures tancades. Per cent, a la mateixa hora hi havia Ball de Vesprada, que sempre funciona i sembla que no s'hagi fet. Doncs que consti.
Oskorri a Can MarchalSent el dia 29 un dia curt perquè començava ja de tarda, el poc que va durar va ser de gran intensitat. Com el concert d’Oskorri i l’Agrupació Musical del Maresme. Déu n’hi dó el tanto que s’ha marcat la nostrada banda portant a poc menys que mites del folk basc. Com en les altres dues ocasions, Can Marchal queda petit per aquests concerts i és que a can IMAC haurien de pensar que això dels concerts recollits al pati està molt bé, però quan es despulla la programació i tot el pes musical de Les Santes cau en concerts molt concrets, endevinar que Can Marchal quedaria curt no tenia cap mèrit, i així va ser.
Els Tomás tornen a brillarTant bé s’hi estava amb el concert d’Oskorri, que fins i tot va fer retardar algun minut la Tronada de final de festa, que es coordina amb el final del concert. Pocs perapunyetes ho van notar. De la versió mataronina de les mascletàs cal dir que va ser absolutament espectacular. La Pirotecnia Tomás mereix ser instaurada companyia resident. L’espectacle intens, visual i sonor, va ser dels millors de tots els 29 que hi ha hagut tronada al Parc Nou i guanya amb la poca distància que es deixa i amb el sentir cada petard al pit dels assistents. Entre els focs del 27 i la Tronada del 29, els de Benicarló han ratllat a gran nivell.
Festa final al ParcI a l’instant del darrer marró de la Tronada, al Parc començava l’Espectec Final. Un ball que va presentar un Parc Central molt més ple que el dia 26, sobretot en les tres primeres hores. Que la gent s’espera al darrer dia per fer-la encara més grossa ho sap tothom i en podrien parlar els del Pa Torrat que feien mans i mànigues per omplir milers de gots per minut a les barres de banda i banda. En aquest dia tampoc cal estar-hi gaire atent però la Cimarrón i la Tràfic van complir. I poc més. La nota de les quatre orquestres que han passat pel Parc enguany no distaria gaire del suficient. I potser començar a remenar noms produiria l’efecte invers.El 'Pobre de mi' mataroníAl punt de les sis de la matinada arrancava l’Albada, un “Pobre de mi” en versió mataronina que Los Labradores dominen i que, des que per fi té xocolata al final, fins i tot està ben parit. La Riera es va fer curta baixant-la al ritual de popurri, seguit i Bequetero i seguit de popurri i quan es va arribar al rovell de l’ou mataroní la festa va dir prou com ho feien els cossos i la persiana carregosa de 360 dies d’espera, els que resten fins les properes Santes s’abaixava sense que ningú ho pogués parar. Mala peça, aquesta persiana. Que es rovelli, que caigui i que ens foti, que l’any que ve s’alçarà de nou perquè a Mataró, si per alguna cosa vivim tot l’any, és perquè cada dia, i també en el maleït 30 de juliol, queda menys per les properes Santes.
