El tret definitori del dia 28 és el seu final eufòric, alegre i festiu. Si el fet que ja estiguem d’epílegs podria ser indicatiu de baixada en la pulsació de la festa, la nit de Sant Cugat s’ocupa de desmentir-ho, amb la doble farra de Requisits de Festa Major i No n’hi ha prou!
A la tercera anyada d’aquest ball de figures hi haurà l’avantatge que la gent ja sap el que s’hi dóna. És una festa la mar de desbocada, on els balls s’acceleren al so de La Principal de la Nit de Marcel Casellas i trenquen el seu rigor habitual, l’ordre i el concert, per ballar mesclades dels unes amb les altres, voltar per davant de l’Ajuntament al so de la melodia cèlebre de “Allà a Mataró hi havia un tramvia” i finalment s’aboquen a una dormida celebrada, sense tanques ni impediments, on els balls semblen més vius i la festa és latent quan en Robafaves fa els bisos més celebrats de la Festa Major.
El No n’hi ha prou! és la darrera dormida i centra una nit desbarrada i desmesurada on els santeros la fan grossa. La mar de grossa.
