Un any d’espera val la pena per poques coses, però si el menú és el del “dia gran de les Santes”, amb la Nit Boja com a plat estrella, aquesta espera es fa més dolça. És el dia més característic, el dia en que els mataronins traiem la Rauxa que hem contingut durant 365 dies, i no pot decebre. Un Desvetllament massiu, un bon correfoc i una ruixada necessària pels que vénen del Correfoc, però gaudida per tots. Segur que hi hauran polèmiques de Santes, però com sempre ens quedarà saber que el dia 25 és el que millor ha trobat la seva fórmula màgica. I ara a comptar els dies que falten per tornar a omplir la Riera comptant fins a quinze. Bé, per sort, encara queden moltes Santes.
La flama de la Festa Major es va encendre a la Crida, amb l’alcalde rememorant un any que com ell va dir no ha estat fàcil, però que en canvi ha tingut bones notícies referents a la festa dels mataronins, com és el reconeixement de festa d’interès nacional i els aniversaris de les Diableses i la Postal de Gegants. En la seva crida, molt intensa, també va tenir un moment per recordar que “som una nació”, i donar pas als balls de totes les figures de la festa. El Desvetllament és massiu caigui quan caiguiLa gran nit va començar puntualment a dos quarts de dotze amb la Riera plena de gom a gom des de molta estona abans, per engegar un Desvetllament més massiu del que es podia preveure caient en diumenge. Ens hem de fer la idea que la gent vol comptar fins a quinze sigui el dia que sigui, i no li hem de buscar les pegues, si tenim una gran festa que la gent en gaudeixi. Ja se sap que la gent de la ciutat i de fora marquen aquest dia al calendari i no s’ho volen perdre.
Després de la Convidada, una parada tècnica per recuperar forces, i la nit ja és un no parar. El Desvetllament de pujada, l’Escapada a Negra Nit tan ben preparada com sempre amb el gran final darrere l’ajuntament, per acabar desfilant cap al Parc Central amb la Pujada Tabalada per mullar-se tots junts (els que ho necessiten perquè vénen del Correfoc i els que no) al so de l’eclèctica música de la Ruixada, un dels actes que reuneix més gent. Va sonar des de Manel o Els Amics de les Arts, fins a la música més comercial, mentre l’aigua segueix ruixant a tothom en una nit especial, màgica, irrepetible. D’aquelles coses que només poden passar un cop l’any.
