Ja ha passat El Dia. Així, en majúscules. El Dia de Les Santes, les patrones, les heroïnes. El Dia de les Matinades, la Missa, la Passada i els focs. Un 27 molt celebrat, menys calorós que en altres anyades i que ha viscut un contrast evident entre el protocolari reguitzell d’actes de dia amb les figures de protagonistes i molta participació i una nit incerta, potser desconcertant. Si la novetat d’ahir, la Ruixadeta, mereix tots els aplaudiments, l’aposta circense del Sarau denota allò que en argot torero se’n diria “divisió d’opinions”. El que es va poder veure va ser bo, sí, però la immensitat de l’espai i la densitat de la gent va fer de l’oferta quelcom mínim, aparentment minúscul en el panorama obert després dels tres trons finals del castell de focs.Deu ser cosa de ser capgrossos això d’haver comès un homicidi amb el Sarau antic i, després d’anys de perpetrar el discurs que el que es feia no funcionava, passar a l‘acció cremant la carta del circ. El que es va poder veure a primera hora darrera el Club Nàutic va ser un espectacle digne, treballat i encisador. Però anecdòtic davant l’escena de milers de persones tornant a casa, la paradeta patxanguera de 7 de nit i tot el Passeig Marítim com a les fosques, anestesiat. Diu el diccionari un Sarau és “una reunió de persones que es diverteixen ballant”. Doncs de Sarau no se’n va fer. Ni allà baix, on poc a poc i amb menys gent els espectacles lluïen una mica més ni a la Plaça de Santa Anna, on les sardanes es van fer lloc allà on els sardanistes volen. Sense xíndria, per cert, cosa que fa difícil la digestió final del dia: sardanes el 27 a la nit sense la fruita ve a ser com un cubata sense palla, te’l prens igual però el gaudeixes menys.Igual irregularÉs el moment en què Mataró és més Mataró. Dia 27 a les onze de la nit. Tothom pendent del cel i del fum que, punyetero, va ajudar poc tot i que no va desgraciar res. Comença el castell de focs de Santes amb la retornada Pirotècnia Igual, marca primera de Catalunya que va obrir foc –mai millor dit- amb molt poc ritme. Bons recursos però un plantejament fred, com de focs de vil·les veïnes. Costava sentir els “ooooh” tan típics de la rodalia i el primer aplaudiment va tardar 14 minuts a arribar. Al final, però, es va arreglar la cosa amb una marronada final que va fer tremolar tota la sorra de baix a mar i un polsim de mascletà, com la que demà dia 29 clourà la festa a mans de la Tomàs, empresa que algú deuria enyorar.I anant encara més enrere podem rebobinar fins Matinades. Un dels clàssics que cada cop mou més gent. Serà com els primers rajos de sol acaricien els rostres dels noctàmbuls o els acabats de despertar, serà l’olor de la pólvora, el so estrident però suggerent de les gralles o el ritme del tabal. Serà el que hagi de ser, però les Matinades van tornar a brillar en un final a Plaça de Santa Maria, engalanada i maca, on les campanes van cridar a ofici.
Missa il·lusionantPer la proximitat de les eleccions, se suposa, a Missa hi va comparèixer a més dels manaires locals els diputats Artur Mas, Manuela de Madre i els clàssics Prados i Milà.Van arribar a Ofici de vint-i-un botons, precedits per una comparseria, la mataronina, que és en aquest dia central quan fa millor cara. Fins i tot les expressions dures d’en Robafaves o la Momerota semblen torbar-se en somriures quan veuen el sol de cara allà al Carrer Nou. Ja aparcats els ninots, la Missa de Glòria va sonar, diuen molts dels que la canten, com quasi mai. El factor il•lusió de Jordi Lluch va reeixir i feia temps que els cantaires no sortien d’Ofici tan unànimament contents i agraïts.
De tornada a l’Ajuntament, la Dormida més seria i important i a la tarda més figures, amb els Cavallets i els castellers dels Capgrossos completant la postal. La Passada es va fer a ritme de creuer i va acabar amb set bisos d’en Robafaves, potser amb menys gent a la segona dormida que altres vegades però amb aquell regust confús, d’entre la ressaca del ball, el postre del dinar o el cansament, que fa de les sensacions úniques del 27 de juliol el motor perquè Les Santes hagin fet cim i ara baixin fins a tancar la persiana.
