La diada va començar amb les xeringuetes, una xeringadada per a què els més petits anessin aprenent el que són les Santes i arribin a la xeringada amb experiència i amb la il·lusió de repetir el que ja han probat altres anys. Així podriem qualificar-la com una escola de la xeringada en la que els mataronins més petits gaudeixen per primera vegada de l'aigua de colors en un espai especial per ells. Tots aquells que s'hi donguessin una passejada abans de remullar-se ells mateixos van poder comprovar que, per la cara de satisfacció dels nens, a la xeringada encara li queden molts anys de vida.
La xeringada i la xeringada gran
Paral·lelament, a la Plaça Espanya, l'aigua de colors també va correr d'una samarreta a una altra. Aquest cop, els nens més crescudets s'apoderaren de la plaça i entre música, grans camions d'aigua, espuma i aigua de colors amenaçaven a tothom que se'ls hi acostés en deixar-los la samarreta molt ben colorejada. Aquí l'aigua es va disparar amb més força i les mangueres dels grans camions ballaven al ritme de la música intentant aliviar el calor d'aquest dia de juny.
Quan aquestes dues festes van acabar, no va haver-hi temps perquè el terra de la plaça poguès aixugar-se sota el calor del sol. Ràpidament la plaça es va omplir de persones, aquest cop ja no tan menudes, que no volen perdre la tradició de participar en aquest acte. Així, en aquesta última remullada, entre rialles i esquitxos es van arreplegar gent de totes les edats que remullaven al veï amb les seves xeringues i saltaven sota les mangueres d'aigua igual que havien fet els seus fills, nets o germans més petits en la xeringada de l'hora anterior.
La festa s'allarga al Nou Parc Central
Per acabar la remullada, i com es ve fent des de l'inauguració del Nou Parc Central, gran part de la multitud que es concentrava a la plaça es va dirigir fins a la font d'aquest espai verd que aquest dia i només per una estona els ciutadans transformen en una petita piscina pública.
Marta Pedrico // Mataró Notícies
