Mataró ignora majoritàriament què passa dins de Santa Maria el 27 de juliol al matí. Allà s’hi interpreta una missa cantada única, la Missa de Glòria, que data de 1848 i s’interpreta per permís papal, és patrimoni cultural de la ciutat i s’interpreta per un cor de cantaires que hi esmercen setmanes d’assaig, durant més de tres mesos. Al voltant de la pròpia Missa, de com s’organitza i qui la promou i, sobretot, de la poca difusió i coneixement que se’n té, va celebrar-se diumenge passat un Racó de Santes interessant i intens, amb àmplia presència de cantaires entre els assistents. També destacava la presència de l’exdirector Pere Gonzàlez, del director d’enguany Francesc Cortès o del director del Museu Arxiu Nico Guanyabens.
La Missa prepara dos neguits o dues preocupacions, segons com es vegi. Per una banda, la poca difusió que se’n fa, el poc coneixement que se’n té. “Estem parlant d’una peça única que molt probablement desconeixen molts mataronins”, va raonar Cortès. En aquesta línia es van apuntar idees que van des d’incrementar la seva promoció a la ciutat i enfora, a elaborar materials pedagògics relacionats pensats per a les escoles, passant per la proposta en ferm de Guanyabens d’organitzar “un congrés o jornades científiques, amb historiadors i musicòlegs per parlar de la Missa i d’altres fets únics com pot ser el Misteri d’Elx” o els qui advocaven per repetir l’experiència del 1978, quan la Missa de Glòria es va interpretar de forma extraordinària al Palau de la Música Catalana. L’exportació de la Missa va ser un dels objectes de debat, no sembla una via prioritària, però pot ajudar a fer-la coneguda.El paper de l’AdministracióLa Missa és, en certa manera, un ecosistema propi al voltant del qual s’hi generen debats que van trobar lloc al Racó de Santes. Anar o no amb uniforme –Cortès n’és detractor “s’ha d’anar a Festa Major, a lluir”, va dir– la ubicació dels cantaires o la pròpia organització van sortir a la llum però qui se’n va endur la palma va ser el paper de l’Administració de Les Santes. Aquesta entitat delegada del Rector de Santa Maria, formada per mitja dotzena de persones, que és qui organitza la Missa va rebre reconeixement per haver sabut mantenir la Missa i sufragar la seva interpretació però també crítiques per opacitat. “Cal que s’obri a les propostes d’altra gent, que es democratitzi en certa manera, que hi entrin cantaires i es dinamitzi”, va apuntar una de les cantaires.
En paral·lel, es va parlar del públic de la Missa, apuntant-se que cada cop n’hi ha més el dia de l’assaig general i menys el 27, el dia gran de Les Santes. En aquest sentit, Cortès era crític perquè “s’està convertint l’assaig general en un concert quan no deixa de ser l’únic assaig que tenim, amb cor, solistes i músics i per tant cal que el pugui interrompre. En aquest sentit es va apuntar a la necessitat de trobar més recursos perquè es puguin fer més assajos al complet i convertir l’assaig general en una mena de concert, directament. Una de les idees d’un Racó molt prolífic.
