Com s’explica la gran acollida que ha tingut el vostre darrer disc “Somos Jóvenes”?Pot ser pels artistes que ens acompanyaven, de primera fila, i també per les nostres cançons que ja sabien tots abans de venir a l’estudi. Això ens va emocionar. A més vam tenir molt bon rotllo amb tots ells, i això es nota: un disc rodó.El Dúo torna més fort o mai se’n va anar del tot?Bé, sí que ens vam anar, des de l’any ’72 al ’78 quan la música que privava era la cançó protesta. En el ’78 la gent va tornar a voler divertir-se i van començar a demanar-nos actuacions, ... i fins avui. Des de llavors, cada estiu fem gales i concert per tota Espanya. Catalunya ens ha re-descobert arrel d’actuar al Palau de la Música i a L’Auditori el desembre de 2010. Després vam ser a Manresa, al Coliseum de Barcelona el 2011, a Olot fa poc, i ara toca Mataró…
Per què molta gent pensa que no sou de Barcelona?Doncs potser per falta de contacte i informació. Hem estat, degut a la nostra feina, molts anys fora de Barcelona (en Ramon a Miami, on viu, i en Manolo a Madrid). En qualsevol cas, els nostres fans sí coneixen la nostra vida i on vam néixer, jaja…, cada vegada que venim a Barcelona, ens emportem canelons per una temporada… i hi venim bastant sovint de forma particular.
Amb quina de les vostres cançons us quedeu?Seria difícil: te’n direm tres: ‘15 años tiene mi amor’, ‘Perdóname’ i ‘Resistiré’. I ‘Amor de verano’, i ‘Esos ojitos negros’, i…
Se us considera la banda sonora d’una época. Encara dura aquesta època?Cada època tria els seus ‘representants’. A nosaltres ens van triar en els ’60 perquè vam canviar la música que s’escoltava a España, i des de llavors ens respecten, que no és poc.
Com han canviat la música i el públic?Cada generació tria les seves modes, els seus gustos, la seva sexualitat, la seva música. El públic es mou per record i/o sentiments. Quan una cançó ha “tocat” la teva vida, la tens sempre present: el sentit de l’olfacte i el de la música ens transporta de forma immediata a l’escenari on el vam apreciar o gaudir la primera vegada, és quelcom màgic. Aquest sentit no canvia, com no canvien les coses bones.
Quin és el secret per estar encara a dalt tants anys després?Procurem ser honestos. En els ’60 vam crear un estil, vam revolucionar la música pop i de pas els gustos de la joventut de l’època. Creiem que això és el que fa que continuem sent estimats, encara que sempre pensem que no hem fet tants mèrits per merèixer-ho. Quan vam creure que s’havia acabat el nostre moment, ens vam retirar i vam començar a treballar com a productors i compositors per als altres, i aquesta va ser una decisió dura per a nosaltres. Després el públic ens va premiar fent-nos pujar de nou a la palestra.
Quin concert veuran els mataronins?El concert que esperen. Totes les nostres millors cançons hi seran presents, i les cantaran amb nosaltres. A part, es crea una corrent de complicitat entre el públic i nosaltres: som feliços dalt de l’escenari i procurem transmetre-ho.
Què suposa per al grup actuar a Catalunya? Com és la vostra relació amb el vostre públic català? Com gairebé tothom sap, vam néixer a Barcelona, vam créixer a Barcelona, en la dura Barcelona de la postguerra, i vam aprendre a tirar endavant a la vida. Sempre hem procurat fer les coses de la millor manera possible, i això és el més important que vam aprendre. El nostre pas per una fàbrica com a aprenents, on, per cert, ens vàrem conèixer, va sembrar l’esperit de superació d’aquella Barcelona i el portem imprès en el nostre ADN allà on anem. Les interminables hores de feina i estudi de cada dia, la duresa dels temps –i ens queixem del ‘nostre ara’!- ens van marcar i van fer que tot el treball posterior fos bufar i fer ampolles. Abans de sortir a buscar noves fronteres, ens vam patejar tota Catalunya: no hi va haver Festa Major on no hi fóssim presents, amb l’Orquestra Maravella, o de la mà de Ricardo Ardévol, per aquelles carreteres infernals… Però tenim un record inesborrable de tot allò.
I actuar en unes festes com Les Santes de Mataró? Què espereu d’això?Esperem satisfer les expectatives. Donarem tot allò que sabem fer i esperem ajudar a que quedi un bon record del nostre pas per Mataró, a on, per cert, de petitets, molts diumenges hi anàvem des de Barcelona, en el tren de la costa, per banyar-nos a les seves platges.
És un concert perquè hi assisteixin famílies senceres?Som uns artistes per a tots els públics. Una vegada, no fa molt, es van ajuntar quatre generacions de la mateixa família en un dels nostres concerts. Però el normal són només tres generacions, ja ja…
La vostra música optimista és la necessària en aquests moments?Sens dubte, la cançó adequada en aquests moments és RESISTIRÉ. Aquesta cançó va ser un himne a l’Argentina en el 2002 quan va passar tot allò del ‘corralito’, hi va haver una telenovel·la amb aquest titol, i la guanyadora del seu ‘Operación Triunfo’, va guanyar amb aquesta cançó. Ara ens toca a nosaltres resistir, i aquesta cançó ha demostrat la seva eficàcia, o sigui que...
Què diríeu a la gent perquè vingui al concert?Que s’ho passarà d’allò més bé. A més, el plus de que ja que fa com quaranta anys i escaig que no cantem a Mataró, que si triguen el mateix a portar-nos a la ciutat, nosaltres sí que hi seríem, però el públic... En fi, per la raó que sigui, no se’l perdin! El dissabte dia 21 de Juliol al Parc Central a les 10 de la nit dins la programació de les Festes de Les Santes, allà hi serem, organitzat per els nostres promotors VIP MUSIC i ERA PRODUCCIONES.
