La passada nit del dia 28 de juliol era un dels plats forts de les passades Santes. Era potser la nit més atapeïda d’actes i mentre alguns d’aquests va aprofitar aquesta embranzida de gent, d’altres se’n van ressentir, i molt.
Una Cabra molt trista
El Parc Central acollia el que havia de ser el concert estrella de la Fgesta Major i que va acabar esdevenint l’espectacle més trist en anys i el fracàs més rotund que es recorda per part dels qui organitzen la Festa. La multitud d’actes gratuïts paral·lels a aquest concert que, injustament, estava tassat en 20 euros, va fer minvar el nombre de gent assistent i el magnànim Parc Central es va quedar no gran sinó immens per les 400 persones que van intentar vibrar amb una Cabra Mecánica de circumstàncies. El concert va ser musicalment força bo i la banda que lidera Lichis va donar molt de joc, però tot es va veure eclipsat per l’estrepitositat del fracàs de gent, que reclama una reflexió profunda per part del PMC sobre què ha de ser el futur el que ara no mereix el nom que té: el Concert de Festa Major.
La Juliana i les ballaruques tornen a triomfar
Parlar d’èxit en els Requisits de Festa Major no és cap mèrit si es té en compte la volada que ha agafat aquest acte en els darrers anys i que l’ha aupat a acte estrella de la Festa i de la nit de Sant Cugat –desbancant el Concert-. Es Requisits van transcòrrer amb l’amable rutina de cada any. Sota una decoració feta de globus, els balls de saló es van tornar a imposar i la vellesa de Mataró va fer-se jove per una nit. La jovenalla, poca però molt atenta, s’apilonava a la barra per demanar, sobretot, cava i, l’estrella de la nit, Juliana. Al final del ball, i fins una hora més tard, es va seguir servint la millor beguda de Les Santes i l’acte es va finiquitar amb una despenjada de globus improvisada: tothom volia un record del ball per endur-se a casa.
Molts mataronins amants de l’eròtica
Els contes eròtics de l’any anterior van evolucionar enguany en una nit temàtica d’un tema que els mataronins vam saber que ens va, i molt. El punt G va funcionar a les mil meravelles a pesar del poc cava que s’havia servit i el joc de “fer-se un pico per una copa de cava” va triomfar. Els contes i els curtmetratges van complir amb la seva funció excitadora, i la sessió de relaxació al Chill Out i els balls eròtics també van trobar un públic. En definitiva, va ser una gran nit que va saber fer trempar a tots, a pesar que, la majoria, sols hi era per curiositat o alcoholisme pur.
La música mataronina, pse pse
Com si d’un embut es tractés, tota la clientela dels diferents actes de la nit va anar a parar al Nou Parc Central —un lloc molt poc adient— on els grups locals de la nostra ciutat van oferir el seu recital. Músicalment, es pot dir que no va funcionar gairebé la música d’uns grups que poden ser molt bons però que no eren massa adients però la Festa es va poder desenvolupar gràcies, en part important, a l’estat deplorable de la majoria d’assistents que, a altes hores de la matinada, s’ho empassava tot. A més, la majoria d'assistents provenien d'actes com Requisits o La Nit, cosa que va retardar el gruix de gent i va fer que els qui haurien d'haver estat les estrelles del concert —els guanyadors del Premi Toni Muñoz, Reig Bord— actuessin davant molt poques persones. El fet és que potser caldrà fer també una reflexió sobre el paper del grups locals a la festa. Posar-los allà dalt, a aquelles hores i amb aquella gent... això és matar-los.
Cugat Comas // Mataró Notícies
