La Missa de Les Santes ha estat, un altre any, un èxit de participació. Amb la basílica de Santa Maria plena de gom a gom, el cardenal arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach ha oficiat la missa solemne i cantada que honora Santa Juliana i Santa Semproniana.
Aquesta cerimònia és una peça única, una de les poques que és cantada. Les partitures, escrites per Mossèn Manuel Blanch l’any 1848 s’han anat repetint al llarg d’aquests més de 160 anys sense pràcticament variacions. Tanmateix, en aquesta edició, el que n’és director, Francesc Cortés, ha volgut incorporar un cor de veus blanques, el cor Rodamón dirigit per Glòria Prats, a quatre peces de la missa “amb la voluntat d’incorporar-hi nous cantaires”, segons va assegurar ahir a una entrevista a m1tv. Així mateix, Jordi Casanova s’ha estrenat com a tenor solista, un dels papers més importants d’aquesta missa cantada. Al seu torn, la posició de mezzosoprano l’ha ocupada Àngels Busquets.
Missa únicaEls quatre solistes i el cor de cantaires han interpretat, doncs, les cinc parts que la composen: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus Benedictus i Agnus Dei. La Missa de Les Santes és patrimoni local i té influències de l’òpera italiana de l’època del romanticisme. Entre 1903 i 1907 la Missa no es va celebrar i va fer falta que el Papa concedísi un privilegi pontifici perquè es pugui cantar la Missa de Mossèn Blanch cada any, el dia de les Santes i a Santa Maria.
