Pura màgia, disbauxa i emoció és el què es barreja a la ciutat de Mataró cada 25 de juliol. Gegants, banda i milers de persones s’aglutinen al carrer més cèntric de la ciutat per comptar fins a 15 a ritme d’un dels pasdobles més famosos de la ciutat: El Bequetero. Els mataronins ens hem fet nostra la melodia, però a Cocentaina, al País Valencià, van crear una filà ara fa 73 anys amb el mateix nom i la mateixa melodia. Enguany a Mataró, celebrem l’Any Bequetero per també explicar d’on ve aquesta obra que tant estimem.
A Mataró coneixem el pasdoble del Bequetero i l’associem directament a comptar fins a 15, a ajupir-se seguint el ritme, a saltar i ballar i a cridar “oe oeo”. Segurament molts no saben d’on surt aquesta melodia i per a què es fa servir en altres llocs fora de la capital del Maresme. A la ciutat de Mataró però, aquest any se celebra l’Any Bequetero i per aquest motiu hi ha diferents actes del programa festiu de la Festa Major que el commemoren. El primer va ser diumenge 19, a l’Estrena, on el poeta i professor de Cocentaina, Joan Jordà, va parlar de la connexió valenciana de les Santes. El segon, serà el dissabte 25, quan la filà de moros dels Bequeteros de Cocentaina i la Societat Musical Mestre Orts de Gaianes, baixaran la Riera a ritme del pasdoble més conegut a Mataró.
Les ‘filà’ del País Valencià
Una ‘filà’ no deixa de ser una associació cultural que promou les festes dels pobles del País Valencià i que s’inclou en la majoria de les vegades en les Festes de Moros i Cristians. En mans de cada filà està la ideologia a la qual s’associen o moros o cristians i els participants d’aquestes sempre s’anomenen “festers”, que no deixen de ser els qui s’hi impliquen i es dediquen a la festa.
“Som conscients que tindrem molta expectació i que hi haurà molta gent”
Cocentaina amb el Bequetero
“La nostra filà és mora i representa el vàndol moro de les festes de Cocentaina”, explica el cap de la filà de Cocentaina, Antoni González en declaracions al Tot Mataró. “Anem vestits amb capes, ‘gorros’ orientals i sabates àrabs. La nostra indumentària està tota inspirada en el món àrab i medieval”, afegeix González. La filà de Cocentaina és precisament la que visitarà la ciutat de Mataró demà dissabte. I també són ells, els qui s’anomenen Els Bequeteros que, a ritme del pasdoble d’El Bequetero, representen figures coreogràfiques molt especials. “Aquesta és una de les característiques que no tenen altres filàs i la veritat és que ens dóna molt de joc i un distintiu molt clar”, explica el cap de la filà.
Aquestes figures coreogràfiques es representen per diferents quadres de diferents edats de persones, totes elles ‘festers’ de la filà de Cocentaina. Les seves representacions o actuacions s’anomenen ‘voltetes’ i, tot i que les festes de Cocentaina són a l’agost, al llarg de tot el mes de juliol tenen l’agenda sempre molt apretada de voltetes. La seva següent parada és Mataró, vénen en un gran autocar i tenen molt clar què es trobaran a la capital del Maresme: “Som conscients que tindrem molta expectació i que hi haurà molta gent que ens observarà, és per això que ens estem preparant més del que fem habitualment perquè entenem que és un fet especial”, explica Antoni González que afegeix: “Ens hem informat fins i tot de l’amplada del carrer per poder fer els ‘numerets’ [espectacles] d’acord amb el què hem preparat”.
El Bequetero
La peça per excel·lència dels Bequeteros de Cocentàina és El Bequetero. És la mateixa peça que fa d’eix vertebrador del Desvetllament Bellugós a Mataró cada 25 de juliol. És de Gustavo Pascual i es caracteritza per ser un pasdoble alegre, distès i festiu que permet, tant als festers poder fer els seus numerets, com a la Família Robafaves sortir a ballar al Desvetllament Bellugós. Ni un acte s’assembla a l’altre ni tampoc ho pretén, però el que és evident és que a la majoria de gent agrada i enganxa per seguir ballant.
Aquesta peça musical de poc més d’un minut la va compondre Pascual l’any 1942 precisament per la filà de Cocentaina que agafa el nom de la peça. En aquell mateix any s’engendrava la mateixa filà que, com diem, ja comptava amb un pasdoble per estrenar que, a més, incloïa una lletra creada pel mateix autor.
Any Bequetero
Mataró com a ciutat adoptiva de l’obra d’El Bequetero de Gustavo Pascual ha volgut, aquest 2015, retre homenatge, tant a la peça musical com al seu creador. Tenint en compte que els mataronins embogeixen comptant fins a 15 i coincidint amb l’any 2015 un grup de persones va batejar aquest any com a Any Bequetero. És precisament també per aquest motiu pel qual els membres de la filà de Cocentaina, conjuntament amb el fill de Gustavo Pascual i la seva família, acudiran a la ciutat de Mataró aquest cap de setmana per barrejar aquesta connexió valenciana amb la nostra ciutat.
