Del 'Boig de la Ciuta't a 'l'Empordà', passant per tota la resta d'himnes, Sopa de Cabra no va decebre en absolut a les 5.000 persones que van ser divendres al Parc Central. La sessió de record i rejoveniment col·lectiu va ser un fet gràcies al pes que el grup gironí té entre unes generacions molt concretes de catalans, un públic ja força madur que va fer seu el Parc retornant, per moments, als norantes més que no pas a l'Any del Bequetero. El concert va servir perquè el grup segueixi explotant el ric patrimoni musical que va acumular durant anys de carretera i que ara han decidit rendibilitzar en tres concerts dels que ja sols en quedava un. El grup, en aquest sentit, també sembla rejovenir-se recordant els temps en què concerts de Festa Major com el de Mataró eren la tònica habitual de quasi cada cap de setmana. Amb el grup, a més, els de trenta i els de quaranta van tenir el seu gran moment de glòria. Ara se'n diu win win: tots rejovenits i tothom content cap a casa.
El grup va evidenciar que la posta a punt per aquesta gira ha estat a consciència i que s'han hagut de posar en forma, suant la cansalada. En aquest sentit Gerard Quintana va seguir patint la xafogor d'aquesta canícula i Josep Thió, més reservat, també suava metres més a la seva dreta. Tots dos, i amb ells la resta de grup, van anar per feina fent servir el seu ampli arsenal de comodins musicals, disposant-los en tot moment perquè la partida no perdés vigor i intercalant fins a tres noves cançons que, òbviament, van fer menys pessigolles al públic que les cançons memoritzades com taules de multiplicar.
Tots els clàssics
Sopa de Cabra va fer de Sopa de Cabra i això en tot un 2015 ja és molt. Parapetats amb una pantalla espectacular darrera amb la que no sempre volien jugar van anar del 'Carrer dels Torrats' i el seu cèlebre udol quasi de gat a clàssics com 'Si et va bé' o 'El Far del Sud'. Potser el moment més sentit va ser quan 'Camins', en efecte, agafava una dimensió més profunda pel joc de projeccions i el recolliment entusiasta de la gent, amb certs aires de cantada cumba.
Feia temps que ningú posava 5.000 persones al Parc, passant abans per caixa. Sopa de Cabra, un reclam idealitzat i recordat, ho va aconseguir gràcies al que va ser en el seu dia i al que encara pot intentar ser avui en dia. Ho aconsegueix, en sessió quasi d'auto-memorial. Una complaença buscada a consciència per cadascuna de les persones presents.
