Si durant anys va ser el torn d’aquell tipus d’obra teatral que ja de per si es coneix com a “obres de festa major”, o, com per exemple fa dos anys s’apostava per invents més aviat desafortunats com XXX de la Fura dels Baus, el teatre de Les Santes d’enguany tindrà un caire totalment oposat: arriba el rei de la sàtira intel·ligent i la catarsis, i per partida doble, Albert Boadella aterra al Monumental els dies 28 i 29 amb els seus Joglars versionant Cervantes.
De Boadella se’n pot esperar qualsevol cosa. El millor en ell és habitual, de tant en tant també el pitjor, però el que és segur és que sorprèn perquè és un personatge que va nèxier amb la polémica sota el braç. Bufó de bufons, dirigeix els Joglars des de la seva creació fa més de quaranta anys i ha portat aquell grup de mim dels inicis a convertir-se en una de les companyies privades teatrals punteres a Europa, aprecides arreu.
Quaranta anys intensos
La Història dels Joglars ve de lluny i, és d’esperar, anirà molt més lluny encara. En quaranta anys han protagonitzat els millors moments de teatre cátala amb grans obres com foren El Joc, Mary d’Ous o La Torna que portà Boadella a la presó, a un hospital militar d’on s’escapà i a un exili a França del que retornà amb un Joglars refets i millorats. Operació Ubú els col·locà de nou el mapa i, des de llavors, promitgen una obra cada dos anys, la majoria exitoses, la qual cosa és extraordinaria en una empresa que no rep subvencions.
Més recentment, Els Joglars han destacat en La Trilogía, tres obres de teatre magnífiques amb les quals s’han acostat a tres personatges com són Pujol, Pla i Dalí. Aquesta trilogía, que els ha ocupat gairebé una década, ha encumbrat Ramon Fontseré, cameleó de personatges que dona vida a tothom i a tot i al propi Albert Boadella a un estrellat teatral del tot merescut refrendat pel fet que, ja fa temps, l’etiqueta “Joglars” és reconeguda com sinònim de qualitat, i no solament al nostre país.
Aixií doncs, ni invents ni riures fàcils, per Santes arriba al Monumental el teatre de qualitat, reconegut, que omplirà segur, igualment, el teatre ja que per si tot el que fan fos poc, a més tene una claca fidel que omple teatres i auditoris a Espanya, Europa i Sud-Amèrica.
El Retablo de las Maravillas
L’obra que es podrà veure, aquesta versió de Cervantes feta pel propi Boadella, és potser el més fluíx que han fet Els Joglars darrerament però no deixa de ser extremadament recomanable. Es vertebra sobre el mite cervantí de l’existència suposada d’un retaule que sols podrà ser vist per aquell que tingui sang pura. Així, el retaule, que ningú el veu però tothom ho fa veure centra l’acció de quatre “entremeses” en els quals es parodia algun aspecte de la societat actual, a l’estil Boadella, al modus operandi Joglar.
Així es parodia a Sant José María Escrivá de Balaguer, a Ferran Adrià o a l’expresident del govern. El missatge de l’obra, la denúncia, és clara i l’expressa Boadella parafresejant Cervantes “cada dia que amanece el número de totnots crece” així doncs, aquesta obra que veurem per Santes és un atac directe a la societat actual, als qui l’encapçalen, als qui la manipulen, als qui diuen veure el retaule. Boadella, com a mínim, deixa clar el que vol i ho posa en escena. Que ningú vagi al Monumental per Santes a riure de la vacuïtat, el teatre dels Joglars té contingut i que figuri al programa de Santes és una sort.
