La diada castellera de la Festa Major de Les Santes comptarà amb la participació de dues colles que prometen saber jugar el seu paper a plaça a banda i banda dels Capgrossos, colla amfitriona. Com és habitual des de fa quasi una dècada, la principal convidada serà la colla dels Castellers de Vilafranca, mentre que, per primera vegada, com a segona colla forània intervindran uns Castellers de Lleida que, si bé no es poden considerar colla de vuit consolidada, prometen donar guerra en una diada que tornarà a ser l’únic acte de Santes retransmès íntegrament per TV3.
Castellers de Vilafranca o la senyora dels castells
Es populars verds vindran a Mataró, com sempre, amb ganes de gresca, amb ànim de dictar amb veu pròpia l’inici anticipat de l’agost casteller, mes que acostumen a dominar i que conclou amb la millor actuació de totes, la seva Festa Major, Sant Fèlix.
Vilafranca passa per ser, juntament amb Valls i Tarragona, les ciutats amb més tradició castellera. Si a Valls hi van nèixer aquuestes evolucions del Ball de Valencians, ha estat sempre a Vilafranca on les colles hi han anat a aixecar els seus límits humans, dotant la plaça d’aquesta població amb el sobrenom de “la més castellera”. Amb tot, els Castellers no neixen com a colla pròpia fins l’any 1948.
És a finals dels vuitanta i, sobretot, als noranta amb l’eclosió de la segona època d’or i l’època d’argent dels castells que els verds es situen en un quasi indiscutible primer lloc dels castells, refrendat amb costruccions màgiques, gestes històriques i concursos de Tarragona guanyats. Han dibuixat, juntament amb les colles vallenques i els Minyons el millor panorama de la història dels castells i semblen ser la única colla que pot sobreviure, si més no, la que millor ressisteix a l’anunciada recessió del món dels castells.
Enguany han començat potser més fluixos que anys anteriors però tot sembla ser una tàctica que, en any de concurs i amb tot el que queda de temporada per davant sols pot ser qualificat d’intel·ligent. A pesar d’això ja han descarregat el tres de nou. El dos de vuit, el pilar de set i el quatre de vuit amb el pilar són altres de les construccions ja assolides pels penedesencs que, si molt no es torça la situació i seguint la tradició, ha d’oferir tres castells de nou el pròxim 25 de juliol a Mataró.
Lleida, coetanis però un esglaó per sota de Capgrossos
La colla castellera lleidetana va nèixer com un desafiament a la lògica de la zona tradicional castellera o, si més no, com una de les màximes expressions de l’estensió del fet casteller que el “boom” va comportar. Nats en una zona amb encara avui escàs coneixement dels castells, són sols un any menors als Capgrossos mataronins i han seguit, al llarg de la seva història una evolució similar però sempre qualitativament inferior.
Vestits de granat, els lleidetans es mouen en el sempre incert terreny que separa els castells de set bàsics dels primer castells de vuit, allò que es coneix com la gamma de set i mig. Aquesta gamma, dos, tres per sota, quatre amb l’agulla i cinc de set, és francament dominada per uns castellers que, malgrat tot no acaben de consolidar-se en l’execució del tres i el quatre de vuit. Amb tot, han fet les seves primeres incursions en aquest pis i, amb una filosofia conservadora similar a la practicada pels de Mataró, el futur sembla reservar-los un bon lloc en el món casteller a mercè del treball ben fet i la pujança experimentada.
Els de Lleida, és de suposar, vindran a totes a Mataró per Les Santes. Amb agraïment per uns Capgrossos que en els darrers dos anys han aixecat la catedral dels castells, el cinc de vuit a Lleida, els granats actuaran en una diada amb nom, la més destacada del final de juliol i ho faran posant tota la carn a la graella, anant al límit, seguint la seva línia però prement fort l’accelerador. Una actuació de cinc de set, dos de set i quatre de vuit podria ser una bona pauta de per on aniran els tiros.
Una gran diada
En definitiva, un any més la diada castellera de Les Santes serà de nivell i veurà grans castells en una Plaça de Santa Anna que, hores abans de la Crida, ha de presentar la millor de les seves cares. Sent temeraris podem aventurar que es podrien veure cinc castells de nou, tres de Vilafranca i dos dels Capgrossos, cosa que mai ha passat a Mataró i que posaria, encara més, la diada de Santes en un pedestal.
