Xavier Rosales és l’artista encarregat de posar imatges a Les Santes d’enguany. Tot i que fins ara aquesta havia estat una tasca de pintors de la ciutat, en aquest cas, Rosales és un dissenyador gràfic, tot i que també ha fet petites incursions en la pintura. El canvi d’estil i la nova imatge que proposa el dissenyador per aquestes Santes ja ha provocat diverses crítiques i fins i tot hi ha qui s’ha atrevit a acusar-lo de plagi.
Podries descriure’ns el cartell?
Jo volia fer un canvi. Ningú em va demanar que fos un cartell diferent, simplement em van dir: fes el teu cartell. Això ho vull dir perquè tothom es pensa que em van dir des del patronat que fes un cartell completament diferent, i no va ser així. De totes maneres suposo que si em van trucar era perquè ja sospitarien que el cartell seria diferent. Fins ara el feien pintors, tot i que no sempre ha estat així, va haver-hi uns anys que el van fer en Gasull, en Cuyàs... i aquests sí que eren cartells amb entitat de cartell. De tots els altres, un 90% dels cartells de Santes no són cartells, són pintures aplicades, i crec que és un error. A l’hora de pensar el cartell he volgut descontextualitzar la part de beatitud, de por, buscar la part humana de les Santes. Hi havia com una tensió, cura de voler cuidar el que són Santes i la part més transgressora, l’alcohol, el foc... s’oblidava. I a més, que les Santes són una festa d’estiu. Ha d’haver-hi foc, ha d’haver-hi impacte, el jovent... moltes coses que mai he vist en cartell de santes o sí les he vist, però amb por.
A què et refereixes a un cartell amb entitat de cartell?
S’ha de poder interpretar en fraccions de segon. Ha de cridar l’atenció en segons per entendre’l, al menys per saber què diu. Tot el que s’ha fet fins ara han estat obres d’art que se’ls hi ha aplicat un text que molts cops era fins i tot fet a mà. Això funcionaria al 1800. Però clar, estem al 2005, l’evolució es veu en els cartells que es fan avui dia, i ha Mataró els cartells que es feien per Les Santes semblaven que eren del 1800. Si fas un cartell pictòric en aquesta època els altres se’ls mengen, perquè hi ha molta competència. Pensa que quan surts al carrer ens estan bombardejant amb imatges de disseny gràfic. Qui crida més, per bé o per malament, és qui guanya. El que té és que es parli, que la gent es pari i no passi desapercebut. La mort d’un cartell és la indiferència. Jo dic que els pintors pintin i que els dissenyadors dissenyin. Jo no sé fer sabates, dons no em posaré a fer-les. Si això ha tingut tant de rebombori, no ho entenc. Jo vaig fer un cartell intel·ligent per una ciutat intel·ligent.
Això vol dir que el cartell de Les Santes l’hauria de fer un dissenyador?
Jo n’estic convençut. De Les Santes o de qualsevol història. Un cartell l’ha de fer un dissenyador, o un pintor també, però atenent-se al que un cartell ha de tenir. Estic en contra que es faci un cartell que per interpretar-lo t’hagis de passar cinc minuts mirant-lo. Quan vas a una exposició de pintura t’estàs una estona mirant el quadre, però un cartell no hi ha temps, l’has de llegir, captar al moment. El color, l’impacte i el que no et deixi indiferent ha de ser en fraccions de segon. Jo pensava que ja era hora que això es fes.
Així el cartell dura més...
És com si tu dones un regal sense embolicar. És correcte, però i l’embolcall? Si allò guapo d’un regal és obrir-lo. Llavors aquí hi ha el foc, l’alcohol... Els 2005 graus també poden ser d’alcohol. El foc es construeix a partir de formes de mar. Un senyal, perquè penso en un cartell urbanita, per una ciutat no per un poble. És un senyal de líquid inflamable. Que cadascú s’imagini el que vulgui, però el líquid té moltes connotacions, és el mar, el rom del cremat, els fluids corporals, suor... Però dóna un toc d’atenció, i no és el típic cartell correcte i tímid. S’ha dit que és un plagi, i jo això sí que no ho entenc. Jo no sé fer un stop sense fer un hexàgon i posar un stop. Com vols que sigui un plagi? És intencionat que sigui un senyal. Però cadascú és lliure d’opinar, jo no entraré en la polèmica de criticar als que m’han criticat.
Creus que la gent acceptarà bé el canvi de pintura a disseny?
Jo crec que sí. Quan vegin les aplicacions, que es funciona, que es parla... Aquest cop perquè ha estat molt arriscat i he anat a la part més transgressora, però es pot fer igual sent molt delicat i subtil, i impactar igual.
I les primeres repercussions, les crítiques?
He fet un cartell per impactar i impacta. He aconseguit el meu objectiu.
Marcarà una línia a partir d’ara?
Jo ho espero, que els cartells els facin els dissenyadors, i les pintures els pintors, i les escultures els escultors. Però un escultor i un pintor poden fer un cartell atenent-se a les seves característiques. Això no és una obra d’art, és un ofici. Jo per desintoxicar-me de l’ofici pinto, això és art. Però el disseny gràfic és un ofici, ha de complir unes funcions.
I les aplicacions del cartell pel programes i altres elements, com seran?
Les estic fent ara. Ho faig tot, el programa, les samarretes... Les samarretes seran molt guapes. Tot serà diferent, no hi haurà una sola cosa que sigui igual. També estic fent la web de les Santes. Les samarretes, encara no ho sabem del cert, però intentarem fer-ne en blanc i en vermell, dependrà dels preus.
Ja havies fet altres cartells de festes majors com el de Masnou. Però suposa un encàrrec especial crear el cartell de les Santes?
Sí, és un privilegi, et fa sentir molt bé. És la meva ciutat, és un dels encàrrecs més importants.
Anteriorment a Mataró ja has fet altres treballs com la publicitat de LaSal. Un altre projecte que vas engegar a la ciutat va ser la revista ‘La batedora’. Què va ser d’aquell projecte?
La vaig haver de tancar perquè no tenia públic. Estava molt bé, però potser no estava enfocada per la gent de la ciutat perquè ja hi havia el Capgros i el Tot Mataró. Nosaltres no teníem intenció de competir-hi, però en ser totes de distribució gratuïta, la competència sempre estava allà. Vam estar un any i escaig, però la vam haver de tancar, sobretot per un tema econòmic. Si hagués estat un any més, la gent s’hi hagués adaptat, perquè ja ens la començaven a demanar. Era una revista amb un format més cultural, que jo crec que li falta a la ciutat.
Notícia relacionada:
El cartell ja està al carrer i, com sempre, la polèmica surt a rebre’l
Les Santes 2005 es presenten amb un cartell atrevit i sense novetats en el programa
