La Banda de Gaianes va a ser a Mataró dissabte. Era la vint-i-cinquena vegada que de la comarca del Comtat venia a la ciutat aquesta “Societat Musical Mestre d’Orts” que mereix un lloc a la història recent de Les Santes i de Mataró. Al seu costat i d’aquelles Santes que se n’havia de fer Festa Major va néixer una criatura ja adulta, la festa actual, que juga amb la banda de casa però recorda fortament la banda que, com s’acostuma a dir “la va parir”.
L’idil·li entre Gaianes i Mataró va néixer el 1980 quan membres de la Comissió de Festa Major mataronina buscaven una banda d’uns quaranta membres, de qualitat per poder abastar tots els actes de Santes pel que se’ls requeria. Joan Jordà, escriptor i mestre natural de Cocentaina ho recordava el 1999 en un article al diari Ciudad de Alcoy en el que relatava com des de Mataró se li havia fet l’encàrrec de proposar un nom. Jordà explica que no va dubtar en donar el nom de “Gaianes” però des de Mataró va haver-hi certa desconfiança en què la banda d’un municipi de menys de 400 persones fos capaç de fer el que es volia.
Per això, coincidint amb les festes de Muro, una delegació mataronina va anar a posar nota a la banda proposada i per això, explica Jordà en el citat article “tan a la Diana de matí com en el passacarrer del migdia hi havia un grup de barbuts que no deixaven de fer fotos, en un rigorós marcatge fotogràfic i auditiu, a la banda de Gaianes”. La jornada va servir per contrastar la vàlua dels músics de la Mestre d’Orts que en aquell 1980 estaven dirigits per Santiago Vicent, un entusiasta de les festes de moros i cristians, i amb els anys també de Les Santes, que dissabte recordava amb emoció “han estat molts anys, Mataró és com casa nostra”. Aquell mateix 1980 la Societat Musical Mestre d’Orts debutava a Les Santes el dia 25 de juliol.
Uns fixes a la Festa Major
La història dels comtestans a casa nostra és prou coneguda. Amb ells van dur una manera d’entendre la festa unida a la música. Gaianes va ser a Mataró, durant 24 edicions de la Festa Major implicant-s’hi a fons. Un dels fruits de la qualitat i el mestratge dels músics alacantins fou l’Agrupació Musical del Maresme. La banda mataronina sempre ha tingut, i així ho diuen, els de Gaianes com a referents i padrins i, com a deixebles, van ser els primers a enyorar el mestre l’any passat “a Les Santes els faltarà un component important però d’altra banda és un compromís i prendre el seu relleu és el que havia de passar de forma natural” deia Pep Manté l’any passat per aquestes dates.
El retorn de la banda de Gaianes a Mataró no deixa de ser, malgrat la poca preparació i el resultat trist dels actes organitzats, un homenatge per una banda que va fer costat als mataronins en vint-i-quatre ocasions que mai seran del tot agraïdes. L’Alcaldessa de Gaianes i el propi director actual de la banda van voler fer patent, que la relació havia de seguir i sembla que serà així. Ja sigui en forma de places dedicades, actuacions periòdiques o –per què no?– amb l’agermanament d’ambdues poblacions, la connexió entre Maresme i El Comtat és i ha de seguir viva. Perquè, també a escala local, cal tenir la famosa memòria històrica.
El poble de Gaianes
Gaianes és un poble agrícola de la comarca del Comtat, a la província d’Alacant, que s’enclava a les Serres del Benicadell. Sols per l’extraordinària formació i tradició musical de la zona pot explicar-se que un poble de 380 habitants pugui tenir una banda com la Societat Musical Mestre d’Orts. La banda és l’entitat més important del poble i representa el 15% de la població del poble que, com va dir la seva alcaldessa dissabte “duu Mataró al cor i s’estima Les Santes com una festa pròpia”
”Pares” del Desvetllament
L’any 1983, Les Santes veien com neixia l’acte que, segurament, els hi deu més als comtestans. El Desvetllament Bellugós sempre va tenir la Mestre d’Orts com a motor. Van ser ells els que van introduir a casa nostra El Bequetero, la melodia més corejada de Les Santes, que és el ball d’una filà mora de Cocentaina. Amb Gaianes, que els primers anys també feien el concert de mig Desvetllament, algú va comptar fins a 15 al compàs de la música fent néixer la coreografia més mataronina.
