Són dones, immigrant i no llueixen cossos deu. No segueixen el patró dels triomfadors ni tenen una vida fàcil. Però malgrat tot tenen les armes més poderoses: el bon humor, l’amor i una relació de tendresa que només es pot establir entre dones. Aquesta és la situació de les cinc protagonistes de Las mujeres de verdad tienen curvas, l’obra de teatre que va ser convidada a visitar Mataró per Les Santes.
Després de la paròdia i la crítica que van presentar l’estiu passat els Joglars amb el seu Retablo de las Maravillas, aquest 2005 ens ha visitat una obra molt més senzilla, sense tantes pretensions però amb un objectiu molt clar: fer riure i denunciar tímidament algunes de les problemàtiques de la societat actual, especialment les que afecten a les dones.
Lluitant amb música i humor
Un taller de costura il·legal és l’únic escenari de l’obra que protagonitzen una mare, les seves dues filles i dues antigues amigues que treballen totes en aquest mateix taller. La més jove d’elles és la veu narradora, una noia que somnia ser escriptora mentre està farta que la seva mare li repeteixi que s’hauria d’aprimar. Malgrat la vida tant difícil que han de viure, l’humor és el seu principal aliat, i com no, també ho és la música, ja que en els pitjors moments sempre aconsegueixen recuperar l’alegria amb cançons de la seva terra, Cuba.
El Monumental va respondre perfectament als múltiples gags de la obra i es va rendir a la tendresa dels personatges, amb un teatre ple que no va esborrar els somriures i que va saber recompensar a les actrius amb els seus aplaudiments.
