El del dia 29 és un dia de tancament de Festa, de certa tristesa com a avanç de la clàssica i coneguda malaltia mataronina de “la depressió del dia 30”. La malenconia però dura poc i es muda a ganes de festa com es fa patent en l’increment de gent que en els darrers anys han tingut els actes d’aquest dia.D’actes de tancament oficiós n’hi ha tres. El primer és l’Anem a Tancar que suposa el final dels cinc dies d’acció de les figures de la ciutat. La peculiaritat de l’acte és que els que ho vulguin poden, per un dia, dur la forca d’una diablessa o entrar dins les figures i aixecar-les o fins i tot fer-les ballar. El recorregut arrenca a l’Ajuntament i arriba a Can Marfà i és l’adéu a les figures, les grans protagonistes d’aquests dies. A la nit va arribar el torn de tancar la part més festiva i populatxera de la festa i es va fer, com no, amb un ball al Parc Central. Abans el Parc Nou va acollir la Tronada final, amb la Tomás d’empresa artificiera, per, acte seguit, desplaçar-se l’acció al Parc on dues orquestres novelles a la ciutat va oferir, la Venus i la Brassa Danz Systm Orkstra, una mena de sound system molt festiu i que va sorprende als assistents. Pels més resistents, un cop acabada la festa, la tradicional Albada, fins la Plaça de Santa Anna, amb Los Labradores i els darrers salts de bequetero. Adéu Santes.
|
