•Us definiu com a gitano català, dels “Corrals” de Mataró.Els Corrals eren uns terrenys propietat d’un “gran senyor de Mataró” que ens el va regalar perquè nosaltres estàvem allà per dir-ho d’alguna manera ocupant-los. Erem quatre famílies i dos són mortes, doncs… ben poca gent pot manifestar aquests orígens. Aquest gran senyor ens va fer una escriptura i ens hi vam quedar. Eren barraques, si plovia et mullaves, el terra era negre, no hi havien parets ni res… la pobresa absoluta, vaja!•Un gitano diferent?Sóc gitano però tinc una part de paio, també. El meu avi era paio. Així doncs em sento gitano català, paio català, fill de Mataró i criat a Barcelona. De fet tota la meva vida he estat a Barcelona. Per altra banda també em sento de molts altres llocs, perquè em trobo estimat i acompanyat. En resum: sóc un gitano, mig paio, universal.•El nom de Peret s’associa irremeiablement al de la rumba catalana. Com la definiríeu?És una música que, com totes, té les seves característiques. Comença sent una música que fa ballar tothom, però amb lletres que tenen una gràcia, amb picardia, paraules de doble intenció… parla d’amor, de desamor, crítica social… una música que fa pensar també. En definitiva la rumba catalana parla de la nostra cultura, la cultura catalana. Darrerament una de les cançons que canto en català i que òbviament no és pas meva, és l’Emigrant.•Cantar en català…De fet és més fàcil per a mi cantar en català que en castellà. Sona millor. S’ha de dir també que la rumba catalana té molt poc flamenc. No es tracta pas de rumba flamenca. Hi ha força gent que ho confon.•Quan i com neix la rumba catalana?La rumba catalana va començar amb els turistes, a Calella. Jo cantava tot sol en un petit local. Es tracta d’un estil de música que vaig inventar. Amb l’enregistrament de La noche del hawaiano, es va popularitzar de tal manera que de fet era “obligat” tenir-lo a casa, escoltant-se a les discoteques de l’època de manera assídua. Fins i tot actualment encara m’hi posen, per allò d’engrescar a ballar la gent.•Hi ha una primera època que històricament s’associa al règim franquista, al lema “Spain is different”…Jo no em vaig assabentar d’aquesta situació. Jo passava del tot, feia la meva feina, gaudia molt… però no em preocupava de res més.•Una segona època d’or de la rumba catalana es podria associar amb la Barcelona olímpica…Cal tenir en compte que hi ha moltes èpoques, no només dues. Tanmateix he de dir que vaig participar d’una manera especial a la clausura dels Jocs Olímpics interpretant la cançó Gitana hechicera, dedicada a la ciutat de Barcelona.•Parlem una mica dels grups actuals de la rumba catalana…No tot el que s’identifica com a rumba catalana, ho és. Molts d’aquest grups i músics fan rumba catalana, però també d’altres estils. Repeteixo, no tot és rumba catalana.•Què en penseu de la Nova Cançó?Va ser molt important i en el seu moment va interessar molt. Nogensmenys van tenir un mal pagament. Amb la Generalitat constituïda no van tenir el reconeixement que es mereixien.•I de la relació entre els joves i la rumba catalana?És un cas molt especial que encara no acabo d’entendre però que em fa molt feliç. Cada vegada més als meus concerts trobo un sector jove que s’identifica amb el que faig, amb la meva música i que a més hi gaudeix. És meravellós que després de tants anys puguis tenir un públic tan jove. Això encoratja molt.•I el futur?En la mesura que pugui penso treballar fins al final. Jo m’estimo el públic i crec que ell també m’estima. M’agradaria acabar a l’escenari.
