En un gest de record simple, humil i anònim, poques hores després de confirmar-se la mort de Pere Pubill Calaf, al Carrer de la Palma s’hi agrupaven algunes espelmes. L’altar improvisat era just a sota la placa que en aquest carrer recorda des de fa anys que hi va néixer el Rei de la Rumba. Desplaçada la vetlla oficial a Barcelona i sent la cerimònia mataronina de caràcter íntim per exprés desig de la família, el gest del carrer natal era el primer gest de la ciutat amb el seu primer Fill Predilecte. El mateix dia l’Alcalde reconeixia un “alguna cosa haurem de fer” i no eren poques les idees i inventives al respecte. Des del govern, de forma necessària, s’esquiva la pressa i ja es veurà què i quan es podrà fer. Però Mataró tindrà un o més gestos amb el seu músic més rellevant.
Les notes biogràfiques de Peret que s’han succeït els darrers dies demostren una relació no sempre fluïda amb la ciutat que sempre es va sentir seva, sense perjudici d’arrelar i sentir-se estimat a molts altres llocs. Per il·lustrar aquesta vegada a vegades esquiva: Quan es va anunciar que Peret actuaria per Les Santes del 2012 el concert es va promocionar amb un “el primer cop que actuarà a Mataró” que hauria de fer caure la cara de vergonya. El profeta ho era a casa seva –de conegut, d’estimat i de seguit– però no hi actuava. Per postres aquell concert no va estar a l’altura del que hauria d’haver estat per A o per B. La infraestructura i el plantejament del mateix va quedar desbordat. Però Peret va tocar a Mataró. Peret ha tocat a Mataró.
Diferents possibilitats
Traspassat el Rei de la Rumba, quin paper ha de tenir Mataró en els actes que se li facin d’homenatge? La voluntat compartida pel govern i per l’entorn és que la ciutat hi sigui quan calgui. De la forma que hagi de ser. Sent un referent internacional potser no podrà ser a Mataró el gran homenatge que se li faci –si és que se li fa– però la voluntat seria aprofitar la dinàmica del ressorgiment rumbero de la ciutat per empeltar-se de l’herència de Peret i alhora recordar-lo i reivindicar-lo. Hi ha diferents opcions sobre la taula.
Homenatge
Un acte de record a Peret era la hipòtesi preferida que es comentava entre bambalines rumberes només saber-se el traspàs del músic. Un acte per definir, amb molta música, que reivindiqués l’alegria del ‘Es preferible reir que llorar’ del mateix músic i que, a poder ser, fos d’abast nacional. Podria tenir format de concert d’homenatge o fins i tot prendre forma de disc enregistrat.
Dedicar-li un carrer o plaça
Sembla lògic que el nomenclàtor de la ciutat acabi recollint el nom del rumbero. El procés de donar nom als vials de la ciutat acostuma a ser lent, tot i que en casos especials es poden accelerar a petició d’alguna entitat o degut a algun tema.
Exposició
Una de les idees que esbossava un conegut rumbero local temps enrere, era la d’una exposició que posés en valor el llegat musical del Rei de la Rumba. El Museu va acollir-ne una fa anys, sobre la rumba catalana, que va tenir bona acollida.
Festival de Rumba
D’ençà del ressorgiment rumbero de la ciutat s’ha parlat –i no pas poc– de la possibilitat que la ciutat recuperés un esdeveniment musical de referència en forma de festival de rumba que, amb la mort de Peret, podria prendre-li el nom. Un gran esdeveniment sobre rumba catalana a la ciutat és una reivindicació històrica de l’àmplia comunitat gitana i rumbera de Mataró.
