Ara ets molt popular com a actor però en paral·lel sempre has estat músic.
Jo vaig començar a fer piano als sis anys i ho vaig deixar als nou. Als quinze vaig agafar la guitarra i no he parat fins ara. Porto component des que tenia 17 anys i així fins ara. Per iniciar aquest projecte n’he recopilat unes quantes de tots aquests anys. És un àlbum amb les meves millors cançons.
Què hi volies explicar, amb aquestes cançons?
Contextualment no és un disc que projecti una història o un recorregut emocional concret. Senzillament he buscat entre les cançons que fa anys que componc i he trobat aquestes, que són les que més m’agradaven.
Quin tipus de música fas i en quins referents t’emmiralles?
A l’àlbum hi notem el meu gust pel pop-rock i alternatiu. Sempre he estat molt enamorat de gent com els Beatles o els Rolling Stones però també ho he estat de molts grups com Oasis o Arctic Monkeys. Un tipus de música que també m’agrada molt és el rock progressiu amb grups com King Crimson o Genesis.
El teu primer concert va ser a la Sala Pasternak de Vic i el de Mataró serà el teu tercer. Quina primera valoració en fas d’aquests primers concerts?
A Vic vam omplir la meitat de la Pasternak però el feeling amb el públic va ser molt bo. Vam vendre uns 10 discos allà, i 10 més en el segon concert que vam fer. La gent estava molt contenta i a més ja cantava les cançons o sigui que havia escoltat ja el disc a iTunes o Spotify. I no cantaven el single, només. Cantaven tota la resta. Realment va ser molt bonic i crec que tothom s’ho va passar bé.
Creus que hi ha gent que va a veure “el grup d’en Gerard de Merlí”?
Qui vingui a veure en Gerard de Merlí és estúpid, sincerament. Jo sóc músic abans que actor i qui consideri que sóc una mena de Micky Mouse que s’ho faci mirar. Això és un grup de música i no té res a veure amb Merlí, amb filosofia o amb en Gerard. Tenia moltes ganes de fer aquesta passa i l’he feta.
Però el pas per la televisió t’ha ajudat?
Sí. M’ha donat certes eines per arribar a la gent. Al cap i a la fi la fama no deixa de tenir un poder, un poder sobre les masses. Ja veurem. De moment estic molt content amb el que he fet.
Com a mataroní, actuar al Clap és un al·licient?
En tinc moltes ganes. Conec el Clap, la seva gent, la sala. Sempre he tingut ganes de poder-hi tocar. Tinc una relació molt propera amb la sala i realment és un plaer. Moltes vegades hi he anat i pensava que m’agradaria tocar-hi i ara s’ha presentat aquesta oportunitat. És una sala ideal per a concerts.
Quin és el futur del grup?
De moment pensem només en 2016. L’acabarem el 15 de desembre en una sala tan important com la 1 de l’Apolo. El 2017 ja veurem.