Fa deu anys que van pujar a un escenari per primera vegada. Una dècada en què han passat de tocar anònimament pels carrers de Barcelona a congregar milers de persones per tot el món. Ara, Txarango rubrica el seu final amb el quart i últim àlbum, 'De vent i ales' -publicat aquest divendres- i una gira que s'ha vist reformulada pel coronavirus i que es farà l'any que ve. "Era el final de gira perfecte, però fer-ho dins d'un recinte tancat amb aforaments limitats ho fa inviable", afirmen. Davant la incertesa, hem alterat la idea inicial i faran una gira amb concerts a l'aire lliure en espais grans que concretaran properament.
La banda busca així agrair el suport d'un públic que els ha beneït amb el "privilegi" de poder escollir el moment de dir adéu, un comiat que certifiquen que és "definitiu". "Necessitem temps, la vida és curta i res és per sempre. Volem fer altres coses i deixar espai a nous grups", explica el cantant, Alguer Miquel, en una entrevista a l'ACN des del local d'assaig, a Vic.
Recordem que Txarango havia de tocar a Mataró, el 18 i 19 de setembre, en la seva gira de comiat que en dos dies va vendre 50.00 entrades i que ha hagut de ser ajornada. La pandèmia ha obligat la banda a reformular la gira de presentació del disc, ideada dins d'una carpa de circ i que comptava amb una quarantena d'actuacions a quinze ciutats diferents de Catalunya, País Valencià i les Balears.
Els deu components de Txarango asseguren que els últims anys han viscut "a través del grup" i creuen que han arribat a l'última parada del trajecte, abraçant la idea que els finals també "formen part de la vida". "No ens hem plantejat el proper capítol, però sentim que el que havíem de viure i aprendre en aquest camí està fet", precisa Miquel. A nivell personal avança que té ganes de "desconnectar i viure en altres llocs".
Els membres del grup coincideixen en dir que Txarango ha estat una "eina al servei de la vida", una "canoa" que els ha obert les portes a "conèixer, descobrir i impregnar-se d'altres mirades al món" que, sense la música, els hauria estat "difícil de viure". "El projecte de Txarango ha estat tan gran com l'hem somiat, no podem demanar res més. Ha estat una història col·lectiva, un vaixell molt gros que hem conduït com hem sabut, Ho hem gaudit i ho hem patit", afegeix el cantant a l'ACN, que posa en valor la dificultat del "repte" que tenien per davant i la "molta exposició" que comporta.
"Per què quan va bé ho acabem? Precisament per això"
Segons el líder de la banda, la clau del seu èxit respon a l'esforç per tirar-lo endavant, combinat amb un fet fortuït com el d'estar "en un moment i en un espai adequats". En declaracions a l'Agència explica que són molts els fans que pregunten per què ho deixen quan més èxit tenen. Per a ells, la resposta és implícita a la pregunta: "doncs precisament per això". Sergi Carbonell, un altre dels membres de Txarango, ho aclareix afirmant que, per ells, no té sentit mantenir-ho "si no és al 100%". "Per això ens aturem", rebla.
En la decisió també hi ha la voluntat de cedir pas generacionalment. Segons Alguer Miquel, hi ha molts grups a l'entorn que fa música que hi posen la mateixes ganes: "ara ens toca deixar espai, mentre toquem fem de tap. Quan t'apartes, cedeixes l'espai i hi ha gent molt preparada per ocupar-lo".
Un disc que "empaqueta" la història de Txarango
Editat per Halley Records i distribuït per Discmedi, Txarango presenta un disc "intens però honest i sense pretensions", conscients que serà l'últim projecte en comú. Un disc llarg, amb setze cançons -"no volíem que ens quedés res a l'armari"- que, des de l'inici, és una declaració d'intencions per "empaquetar" la història del grup. Comença amb la peça coral 'De tot arreu' i que situa un metafòric 'És hora de tornar a casa' com a epitafi.
'De vent i ales' combina el so cubà, les havaneres i el ritme del bhangra indi, passant per harmonies africanes, bevent de ritmes viscuts en la gira arreu del planeta i de les músiques "d'anada i tornada" que els arriben també a Barcelona.
"Volíem que fos un espai per mirar enrere i celebrar la vida compartida", explica Alguer Miquel, que reconeix que si giren la mirada al passat i reescolten els tres discos anteriors –'Benvinguts al llarg viatge (2012), 'Som riu' (2014) i 'El cor de la terra' (2017)- els semblen "records d'una altra vida".
"Hi ha hagut una evolució en molts sentits", precisa Sergi Carbonell durant l'entrevista a l'Agència, que detecta en 'Benvinguts al llarg viatge' idees incipients que volien desenvolupar i que han anat trobant "el seu camí". "El primer disc agrupava les sensacions de voler viure coses, encara no sabíem quines. Jo el sento i l'estimo profundament, ens ha fet viure les sensacions més fortes de la nostra vida", aclareix Miquel. Els més recents 'El cor de la terra' i 'De vent i ales' coincideixen en què ja els han fet des d'un lloc on s'hi reconeixen més.
El nou disc tampoc esquiva el compromís social i polític, amb lletres que fan referència al procés polític català o la crisi migratòria, temàtiques de les quals Txarango n'ha pres part des de l'inici. Amb cançons com 'De tot arreu', el grup reflexiona sobre el fet que formen part d'una comunitat "plural i diversa" en què ja no hi ha "un aquí i un allà", i hi inclouen el seu particular homenatge a presos i exiliats amb 'Canons de llibertat', en què volen recordar especialment els casos de Jordi Cuixart, Anna Gabriel i "tants d'altres que viuen una situació profundament injusta".
"Hem viscut el procés amb tristesa, tenim un dol mal paït", critica Alguer Miquel, que creu que formarà part d'un dels tants processos socials que han tingut una "traducció política nefasta". Per això, clama per evitar "acostumar-se" a la nova realitat i acabar "tolerar-la".
