El passat divendres dia 14, Gossos va actuar en directe a la sala gran del Clap, dins la gira que els porta per diferents locals de tot Catalunya presentant el seu nou espectacle. Els manresans venien a presentar el seu darrer treball titulat “Cares”, deu cançons que donen un gir més en l’evolució musical del grup. El disc, publicat ara fa més d’un any (abril del 2001), deixa enrera els temes abstractes i transcedentals de l’anterior treball per agafar una aire més mestís, amb més missatge i més contingut a les lletres.
Sorpresa d'inici
El cert és que va ser un concert carregat de sorpreses. Només aparèixer els músics a dalt de l’escenari, amb la mitja hora de retard de rigor que sembla obligada abans d’un concert, la primera sorpresa: els Gossos no estaven sols a dalt l’escenari, sinó que els acompanya el bateria Santi Serratosa. Però les sorpreses no es van acabar aquí, ja que l’Oriol Farré i en Juanjo Muñoz havien deixat la guitarra acústica que els havia caracteritzat, i havien agafat una guitarra elèctrica.
El concert va arrencar de la mateixa manera com ho fa el disc, amb la cançó “Fills de l’abundància”. Seguidament van anar intercalant algunes peces dels discs anteriors amb les del nou treball. Va ser un concert bàsicament elèctric. Van deixar els jocs de veus per jugar amb els efectes de les guitarres. El fet de tocar amb pedals d’efectes, els obre un món de possiblitats que, per aquest nou espectacle, no han dubtat en entrar-hi i experimentar. Cançons com “Borratxo” o “Viure per sempre”, tocades amb elèctriques i bateria, prenien una altra forma, soprenent d’entrada, però molt més “canyera”. En alguns moments, però, l’abús dels efectes provocava un “garbuix” de sons que distreia i atabalava. D'entre les novetats, cal destacar la presencia de la bateria, un element important del nou format del grup, que dona una base a les cançons que no havien tingut fins al moment. A més, aporta consistència als temes, i els dóna força.
Només al final, quan els crits del públic van fer tornar els artistes dalt de l’escenari, hi va haver una “pausa elèctrica”, i els Gossos van rememorar vells temps tocant sense bateria i sense efectes a les guitarres, cançons com “Tot és fosc” del primer disc, o “No tinguis por”. Malgrat el reclam del públic, van deixar de tocar cançons tant conegudes i famoses com “Quan et sentis de marbre”, “Condemnats” o “Mira’m bé”.
Un fet que no és la primera vegada que es dóna quan els Gossos vénen al Clap, és la poca presencia de públic, que no arribava a la mitja entrada. Un públic, això si, d’una franja d’edat molt àmplia, entregat i ballant al ritme de cançons com “El mar”, “Club Tonight” o una versió del tema “Could you be love” de Bob Marley.
Cal destacar també que no van abundar les explicacions de les cançons, més aviat el contrari. Van aprofitar els efectes de les guitarres, per trencar els silencis entre cançó i cançó, cosa que no va fer el concert pesat ni llarg. El més interessant, però, va ser que no només en Natxo Tarrés, que fins llavors havia estat sempre el portaveu del grup i encarregat de parlar amb el públic durant el concert, va presentar els temes, sinó que tots els músics, menys el bateria, es va dirigir al públic en algun moment del concert.
Gossos ha fet un gir de 180 graus, i ara ofereixen un espectacle on la gent pot ballar i on les cançons prenen més força. A veure, si amb aquest nou format, tornen a situar-se a on els correspon dintre el panorama musical català, és a dir, al capdavant.
Ferran Valls// Freqüència Iluro
