Tres representacions de la versió teatral del mite de 'Medea' que Esteve Albert havia escrit, dirigit i estrenat a mitjan del segle passat han servit aquest cap de setmana per fer la cloenda mataronina dels actes de commemoració del centenari del singular folklorista, dramaturg, poeta i activista cultural i polític, nascut a Dosrius l'any 1914. La seva posada en escena, que ha tingut lloc a la nau municipal de Can Gassol, ha estat una creació de Carles Maicas al capdavant d'un equip artístic i tècnic de Sala Cabanyes i ha valgut també per encetar el nou cicle "Fet a Mataró" que d'ara fins al juny oferirà una dotzena d'espectacles, en gran part vinculats a la celebració dels trenta anys d'història de l'Aula de Teatre de l'Ajuntament.
Com a pròleg de les representacions de Can Gassol, el dimecres anterior el Museu Arxiu de Santa Maria ja va dur a terme una conferència sobre les obres teatrals de tema clàssic escrites per Esteve Albert. En aquesta xerrada el Dr. Jordi Malé, professor de literatura catalana a la Universitat de Lleida vinculat al Museu Arxiu, va explicar primer la tipologia d'obres que componen l'extensa producció dramàtica d'Esteve Albert i després es va centrar d'una manera detallada i amena en 'Medea' i 'Dones de Troia', comentant els seus arguments i influències, les originalitats aportades per l'autor maresmenc i l'elevat registre lingüístic i la qualitat poètica dels decasíl·labs amb què les va compondre. En la seva exposició Malé es va acompanyar de l'actriu Ruth Garcia, també membre del Museu Arxiu, que va llegir fragments dels dos textos referits.
El mite
Heroïna atàvica de la mitologia grega, Medea és coneguda sobretot com a figura central de la tragèdia homònima escrita per Eurípides al segle cinquè abans de Crist. Igualment ha estat inspiradora de moltes altres composicions poètiques i escèniques, des de l'antiguitat grecollatina amb Píndar, Ovidi o Sèneca, fins a l'època contemporània amb Jean Anouilh, passant pel classicisme francès amb Corneille. Les variants diverses del mite de Medea la situen com a filla del rei de la Còlquida, a l'est del mar Negre. Vivament enamorada de Jassó, cap dels argonautes, l'ajuda amb arts de bruixeria a apoderar-se del velló d'or i a fugir, malgrat hagi d'enfrontar-se al seu pare i matar el propi germà. A canvi, obtindrà l'amor de Jassó i engendrarà dos fills. Després de moltes peripècies, tots busquen refugi a Corint, on Medea és repudiada per Jassó perquè ell es vol casar amb Creüsa, filla de Creó, rei de l'indret. La revenja desesperada de Medea provocarà la mort de la seva rival, del rei i, finalment, dels dos infants compartits amb Jassó.
Estima i sobrietat
Carles Maicas, bon coneixedor directe de la personalitat i de l'obra d'Esteve Albert, ha abordat el muntatge de la seva 'Medea' amb una exquisidesa que dóna compte de l'estima que té envers la peça –que ell mateix havia interpretat– i pel seu autor. Ha prescindit decididament de qualsevol element superflu per aconseguir una escenificació remarcable per la seva sobrietat. Una projecció que fa de teló de fons, molt pocs elements d'utillatge i una simple catifa que delimita l'espai d'actuació n'accentuen el to auster. Així aconsegueix fer emergir amb força tant el tremp dels versos d'Esteve Albert com els matisos originals amb què va saber caracteritzar tràgicament el personatge de Medea: vindicadora del seu heroisme, plena de passió amorosa, humanitzada per les seves paradoxes i expeditiva fins a la ferocitat. Un acompanyament de percussió executat des de l'escenari serveix per subratllar el dramatisme de cadascun dels passatges. Pel que fa a la interpretació, el mestratge i la generositat de Maicas en la direcció d'actors tenen l'efecte admirable de fer brillar Isabel Batlle i Xavier Codony en els papers protagonistes i de compassar amb destresa la intervenció de la resta del repartiment. Tot són encerts fruit de l'estima.
