El nou cicle del programa “Fet a Mataró”, dedicat a la promoció de creacions de teatre, dansa i circ d’artistes vinculats a la ciutat, s’ha encetat amb ‘L’home inacabat’ que s’ha pogut veure a Can Gassol els dos darrers caps de setmana.
Es tracta d’un espectacle que fa uns mesos l’Ajuntament va encarregar expressament al mataroní Pere Anglas per incloure’l en el reguitzell d’actes que aquest 2017 s’estan duent a terme a molts llocs per commemorar els 150 anys del naixement de Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) i els 100 anys de la seva elecció com a president de la Mancomunitat de Catalunya.
Text documentat
Anglas és actor, guionista, adaptador, director i docent. Destaca per una llarga trajectòria de bon coneixedor dels ressorts de l’escriptura dramàtica. Quan fa tres anys va rebre de la institució municipal una comanda similar sobre el tricentenari del 1714, va obsequiar els espectadors que van poder encabir-se al seguit de funcions fetes al Museu amb una delícia anomenada ‘Carles & Belisa’. Era una peça escrita en vers i amb fragments cantats, que amb to divertit i amb el màxim rigor històric s’esplaiava sobre el fet del desembarcament i l’estada a Mataró l’any 1708 de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, esposa de l’arxiduc Carles.
Igual que llavors, ara a ‘L’home inacabat’ Anglas ha assumit tant la concepció com la posada en escena de l’obra i ho ha fet també a partir d’una prolixa recerca de dades. Es nota en el text del muntatge la seva voluntat de no descriure-hi només les vessants més conegudes de Puig i Cadafalch, sinó de popularitzar el conjunt de facetes de les moltes
activitats que va dur a terme i que n’han fet un personatge certament polièdric, a més d’il·lustre.
Bon ofici
En aquesta ocasió, però, no podia bastir el tractament teatral d’un ciutadà tan rellevant a base de facècies, perquè ni la realitat històrica descrita està prou allunyada per fer-ho, ni els vincles emocionals i simbòlics que Mataró manté amb la seva figura i les circumstàncies que la van envoltar ho permetrien. Així, per conjurar el perill invers, de caure en una faula apologètica, el bon criteri de Pere Anglas ha optat per un tractament dramatúrgic que juga una mica a fer teatre documental i una altra mica a representar teatre dintre del teatre. I ja des del títol –que és una nota autobiogràfica del mateix Puig i Cadafalch– dona a entendre que no és, ni pot, ni vol ser concloent.
L’acció de ‘L’home inacabat’, que acaba de publicar Voliana Edicions, arrenca el 26 de desembre de 1967 quan, amb motiu del centenari del naixement de Puig, l’ajuntament franquista d’aleshores es va avenir a la col·locació d’una placa a la casa on va néixer, al Carreró, amb el requisit que es negligís la seva condició d’expresident de la Mancomunitat de Catalunya. A partir d’aquest punt d’inici, la representació que protagonitzen Xavier Alomà, Clara de Ramon, Edu Gibert i Josep Minguell segueix figuradament les reflexions i el procés de treball d’un petit grup de teatre independent local que decideix fer un homenatge clandestí i tirar endavant un muntatge sobre el pensament i l’obra de l’insigne arquitecte, polític, historiador de l’art i arqueòleg. Amb aquesta convenció que simula el compromís cívic d’uns actors no professionals, Pere Anglas pot fer concórrer a escena en Puig i Cadafalch i recrear-lo a efectes divulgatius, sense que el tractament hiperbòlic del personatge, la caricatura dels seus antagonistes o fins i tot alguna limitació interpretativa afegida grinyoli. D’això se’n diu tenir manetes. I ofici.
