T’esperaves la medalla d’or? Esperava estar per la lluita per les medalles, però tot depenia també de si l’equip coreà es presentava en aquesta categoria o no, ja que ells són la primera potencia mundial en el taekwondo, i competien a casa. Però al final no van participar els coreans i vam poder aconseguir el primer or espanyol de la història en tècnica. La veritat és que les coses van sortir molt bé, i ens hem penjat la medalla. Tot i això amb la participació de l’equip de Corea hauria estat gairebé impossible, ja que del total de les 16 categories que hi havia en el Campionat, van participar en 13 i es van endur 11 ors, i l’any passat van guanyar en les setze categories.Què és l’especialitat de tècnica? El taekwondo, com moltes arts marcials, té moltes modalitats com la lluita, la tècnica, la trencadissa o la defensa. Amb la que jo he guanyat la medalla, és la de tècnica per parelles mixta majors de 35 anys, ja que jo i la meva companya ja tenim 37 anys. Perquè la gent ho entengui es tracta de fer entre els dos com una espècie de combat imaginari. Però el que vull deixar molt clar és que no lluito amb ningú, ja que hi ha molts cops que la gent com que es desconeix molt el món de les arts marcials, es pensa que jo lluito contra contrincants i no és així. Jo dels 16 als 27 anys ja vaig competir amb combats, i vaig obtenir algun títol, però amb els 27 anys i amb el gimnàs ho vaig deixar, ja que competint contra altre gent és molt més fàcil lesionar-te, i si jo em lesiono no puc donar classes, i a conseqüència d’això em quedo sense guanyar diners. És per això que vaig deixar de combatre. Tot i això ha estat en tècnica on he pogut guanyar campionats de Catalunya, d’Espanya i ara un Mundial. Quan participes en tècnica has de treballar moltes més coses, ja que has d’expressar força amb els teus moviments, equilibri, fer adequadament els moviments marcats abans de començar, i sobretot estar coordinat amb la teva parella. Per entendre’s seria com la gimnàstica o com la natació sincronitzada, ja que en aquesta modalitat l’estètica puntua molt. Com s’entrena això? Doncs és molt difícil, no només per la complexitat dels exercicis, sinó més per els factors que intervenen en l’entrament. A més amb la Josefina López només portem un any entrenant junts. I quan la gent ens veu es pot pensar que som del mateix gimnàs, però això no és així. Ja que ella és de Sabadell i entrena allà, i jo ho faig a Mataró. Però ara fa un any li vaig comentar per entrenar junts, perquè ja portàvem molts anys participant junts amb la selecció espanyola, tots dos aconseguint bons resultats, i a ella li va semblar bé la idea i ara hem obtingut aquest èxit històric: la primera medalla d’or en un Mundial per Espanya en tècnica.
Com ho feu per entrenar? La veritat és que el treball és molt dur, ja que hem de buscar estones per entrenar, ja que ho hem de combinar amb la feina i la vida familiar, ja que amb el Taekwondo un no es pot guanyar la vida. Per exemple l’altre dia jo vaig anar a Sabadell i vam veure el vídeo per rectificar els errors, però és difícil perquè tos dos venim de mestres diferents, i això es nota en molts moviments tècnics que tenim molt diferents, però de mica en mica ho anem polint i crec que estem fent un molt bon treball. I he de dir que la meva companya és molt bona... Però què he de dir d’una noia que quan competia en combat ja va guanyar medalles en mundials i europeus, i fins i tot una medalla olímpica als jocs de Seul! Com es presenta l’Europeu? La veritat és que molt bé, l’única complicació és que se celebra a Turquia, i l’equip turc ha aconseguit la medalla de plata en el mundial darrere nostre. I clar allà jugarà a casa, i amb el públic a favor, i més amb el turc que és molt sorollós, fa que a vegades els jutges puguin puntuar una mica més del que és normal. Però bé, això són coses d’aquest esport i si vols competir a aquest nivell has de tenir en compte aquestes coses. Per això nosaltres el que hem de fer és treballar bé, i fer el millor exercici possible per tal que el jurat ens doni la màxima puntuació. Ara bé, si no guanyem no passa res, ja que som campions del món i això ja no ens ho treu ningú. I en el gimnàs ja hi ha algun noi o noia que destaqui? Ara mateix la veritat és que la majoria dels nens que tinc són molt petits, però anteriorment sí que n’he tingut de nois i noies que han fet bons papers a nivell català i espanyol. Però com que en aquest esport no es guanyen diners, i no sortim ni per la tele, ni als diaris, ni a la ràdio els nois han de plegar. Alguns cops ho fan per estudi, altres per feina, i altres cops perquè quan arriben als 13 i 14 anys comencen a sortir amb els amics i ja no hi dediquen temps. Però la veritat és que ara amb això del “pressing catch”que fan a la tele, cada dia els nens volen fer aquestes coses al gimnàs. Per això crec que si el taekwondo, i les arts marcials en general tinguessin més cabuda en els mitjans de comunicació tindríem molts més seguidors i gent interessada en practicar qualsevol art marcial.
