“Sé que treballo per un món que no veuré”. Aquestes paraules amb una dosi de pesimisme però amb un bri d’esperança poden ser aplicades a qualsevol de les denominades ‘causes perdudes’. Helena Escoda, una defensora aferrissada dels drets dels animals i ‘militant’ del moviment antiespecista –per la igualtat de les espècies animals incloent-hi l’èsser humà- des de l’associació Anima Naturalis, sap que la causa que defensa contradiu interessos econòmics difícils de superar però també es conscient que cada petita victòria és un pas per canviar la mentalitat de la societat. Exposa el cas del Proyecto Gran Simio que dotarà aquests animals de drets i que el Govern espanyol hi donarà suport. Parla amb la passió del qui ha trobat el camí a la seva vida. Ara fa nou anys, un reportatge del programa ‘30 minuts’ sobre el transport d’animals i el maltracte que aquests rebien li va tocar la fibra. “Si menjar carn comporta aquest dolor no compensa”. Dit i fet, no ha tornat a tastar carn des dels 15 anys. L’Helena explica que la defensa dels drets dels animals comença per promocionar el vegetarianisme. Malgrat que els mitjans de comunicació només se centren en la digna lluita antitaurina, aquesta jove mataronina, que va intentar que el consistori declarés la ciutat antitaurina, reconeix que “la indústria que més maltracta és la càrnica”. Tenir un bistec a taula es percep com l’ordre natural però “algú fa la feina bruta, els animals poden patir, per tant es mereixen una consideració moral”. Les raons donen que pensar i poden remoure alguna consciència. “Sense llum natural, sense capacitat de moviment per engreixar-los i degollats quan encara són conscients, l’únic dia de llibertat que tenen es quan surten cap a l’escorxador”. ‘Sé que treballo per un món que no veuré’ Els detractors de la tauromàquia tenen una cita cada 5 de juliol a Pamplona. L’ONG americana PETA (Personas por la Ética en el Trato de los Animales) organitza des de fa cinc anys –conjuntament amb Anima Naturalis- l’encierro humano dos dies abans de l’inici dels Sant Fermins. Dues mataronines, Helena Escoda i Yera Alós, van participar enguany en el recorregut-protesta pels carrers de la ciutat juntament amb 1.400 persones que, nus, vestits o semivestits, van denunciar el tracte que reben els animals en aquesta festa popular. Ara l’Helena marxarà uns mesos a la seu de PETA a Norfolk (EEUU) per tal de formar-se en “l’ONG més gran del món per a la defensa dels animals”. L’objectiu “és poder educar la societat d’una manera diferent”. Una aferrissada defensora dels drets dels animals
L'Helena Escoda va intentar que Mataró es declarés ciutat antitaurina
“Sé que treballo per un món que no veuré”. Aquestes paraules amb una dosi de pesimisme però amb un bri d’esperança poden ser aplicades a qualsevol de les denominades ‘causes perdudes’. Helena Escoda, una defensora aferrissada dels drets dels animals i ‘militant’ del moviment antiespecista –per la igualtat de les espècies animals incloent-hi l’èsser humà- des de l’associació Anima Naturalis, sap que la causa que defensa contradiu interessos econòmics difícils de superar però també es conscient que cada petita victòria és un pas per canviar la mentalitat de la societat. Exposa el cas del Proyecto Gran Simio que dotarà aquests animals de drets i que el Govern espanyol hi donarà suport. Parla amb la passió del qui ha trobat el camí a la seva vida. Ara fa nou anys, un reportatge del programa ‘30 minuts’ sobre el transport d’animals i el maltracte que aquests rebien li va tocar la fibra. “Si menjar carn comporta aquest dolor no compensa”. Dit i fet, no ha tornat a tastar carn des dels 15 anys. L’Helena explica que la defensa dels drets dels animals comença per promocionar el vegetarianisme. Malgrat que els mitjans de comunicació només se centren en la digna lluita antitaurina, aquesta jove mataronina, que va intentar que el consistori declarés la ciutat antitaurina, reconeix que “la indústria que més maltracta és la càrnica”. Tenir un bistec a taula es percep com l’ordre natural però “algú fa la feina bruta, els animals poden patir, per tant es mereixen una consideració moral”. Les raons donen que pensar i poden remoure alguna consciència. “Sense llum natural, sense capacitat de moviment per engreixar-los i degollats quan encara són conscients, l’únic dia de llibertat que tenen es quan surten cap a l’escorxador”. ‘Sé que treballo per un món que no veuré’ Els detractors de la tauromàquia tenen una cita cada 5 de juliol a Pamplona. L’ONG americana PETA (Personas por la Ética en el Trato de los Animales) organitza des de fa cinc anys –conjuntament amb Anima Naturalis- l’encierro humano dos dies abans de l’inici dels Sant Fermins. Dues mataronines, Helena Escoda i Yera Alós, van participar enguany en el recorregut-protesta pels carrers de la ciutat juntament amb 1.400 persones que, nus, vestits o semivestits, van denunciar el tracte que reben els animals en aquesta festa popular. Ara l’Helena marxarà uns mesos a la seu de PETA a Norfolk (EEUU) per tal de formar-se en “l’ONG més gran del món per a la defensa dels animals”. L’objectiu “és poder educar la societat d’una manera diferent”. 
