Cada 18 de juliol Ferran Puerta, propietari d’un negoci de comestibles prop de l’escola Les Franceses, convidava els seus clients a fer una excursió. Utilitzava el camió del seu negoci en el que col·locava caixes perquè els més grans poguessin acomodar-se, mentre que el jovent seia al terra de l’automòbil. “Abans la gent no tenia cotxes ni motos i el meu pare oferia el camió per anar a algun lloc”, explica la seva filla, Assumpció Puerta. La sortida variava d’un any a l’altre. En aquella ocasió, excursionistes van anar a Santa Fe del Montseny, “una muntanya que hi ha sobre de Sant Celoni”, puntualitza Puerta.
Els clients s’apuntaven a la llista per poder anar a la sortida. Havien de demanar el torn perquè el camió tenia l’espai limitat. La benzina i el transport anaven a càrrec del propietari de la botiga de queviures, mentre que el menjar, la beguda i tot el necessari per passar el dia fora l’aportaven els convidats. “Normalment portaven truita de patates i llomillo arrebossat, però també portaven amanides, l’aigua, el vi, meló i síndria”, explica Assumpció Puerta. Compartien el menjar, la beguda i el dia sencer en un entorn campestre. Així, en harmoniosa convivència els amics passaven un dia ben entretingut, segons afirma la filla del botiguer.
Una gran famíliaEn aquest sentit, Puerta destaca la bona relació que hi havia al barri i s’emociona en recordar aquells temps. “Abans érem com una gran família: com que els pares treballaven a la botiga i érem quatre filles, a vegades ens convidaven a dina al es seves cases”, recorda la filla de Can Ferran, el nom del comerç familiar.
