Un o dos cops l’any, els membres de l’empresa Tallers Linares, especialitzada en fer màquines per fer mitjons, feien una excursió i passaven el dia fora. L’any 1952, concretament el 18 de juliol, els treballadors van anar a visitar Olot. L’empresa posava el transport: “Llogàvem un autobús”, diu Pere Linares, propietari de la fotografia. Pel què fa al dinar, feien una recol·lecta per anar a algun restaurant de la zona. Linares assegura que hi havia moltes diferències en aquells anys respecte els temps actuals. “Els sistemes de comunicació eren molt diferents, els restaurants no estaven tan ben preparats”, explica. L’excursió consistia en visitar la ciutat i conèixer l’entorn al que s’havien desplaçat. “A Olot es visitava la ciutat, es feia un esmorzar i es feia la clàssica ruta, llavors els volcans es coneixien però no estava tan ben muntant”, recorda el propietari de la fotografia. Però en aquella ocasió també van visitar un lloc amb un altre tipus d’interès. “Vam anar a un taller metal·lúrgic que també feia maquinària de gènere de punt”, afirma Pere Linares. Eren els Tallers Ciurana, els treballadors del qual van anar a dinar amb els excursionistes mataronins.Permís per sortirPere Linares recorda que sortir de la ciutat no era tan fàcil com ara, hi havia controls policials. “S’havia de demanar un salconduit perquè la guàrdia civil t’autoritzés, així et tenien registrat”, explica. L’empresa feia un llistat amb les persones que es desplaçarien a Olot i el presentava a les autoritats corresponents. “Era obligatori portar el permís a sobre, sinó, hi havia sanció”, afirma Linares. Cap a Olot
“S’havia de demanar un salconduit perquè la guàrdia civil t’autoritzés..."
Un o dos cops l’any, els membres de l’empresa Tallers Linares, especialitzada en fer màquines per fer mitjons, feien una excursió i passaven el dia fora. L’any 1952, concretament el 18 de juliol, els treballadors van anar a visitar Olot. L’empresa posava el transport: “Llogàvem un autobús”, diu Pere Linares, propietari de la fotografia. Pel què fa al dinar, feien una recol·lecta per anar a algun restaurant de la zona. Linares assegura que hi havia moltes diferències en aquells anys respecte els temps actuals. “Els sistemes de comunicació eren molt diferents, els restaurants no estaven tan ben preparats”, explica. L’excursió consistia en visitar la ciutat i conèixer l’entorn al que s’havien desplaçat. “A Olot es visitava la ciutat, es feia un esmorzar i es feia la clàssica ruta, llavors els volcans es coneixien però no estava tan ben muntant”, recorda el propietari de la fotografia. Però en aquella ocasió també van visitar un lloc amb un altre tipus d’interès. “Vam anar a un taller metal·lúrgic que també feia maquinària de gènere de punt”, afirma Pere Linares. Eren els Tallers Ciurana, els treballadors del qual van anar a dinar amb els excursionistes mataronins.Permís per sortirPere Linares recorda que sortir de la ciutat no era tan fàcil com ara, hi havia controls policials. “S’havia de demanar un salconduit perquè la guàrdia civil t’autoritzés, així et tenien registrat”, explica. L’empresa feia un llistat amb les persones que es desplaçarien a Olot i el presentava a les autoritats corresponents. “Era obligatori portar el permís a sobre, sinó, hi havia sanció”, afirma Linares. 
