Aquesta fotografia és del 31 d’agost de 1947. Els veïns del carrer Concepció i voltants, celebraven que era el dia de la patrona de la via. “Era la serenata i tothom treia les cadires al carrer”, recorda Emma Badia, propietària de la imatge. Ella tenia tot just quatre anys quan es va fer aquesta instantània, i estava asseguda al mig dels presents, la més menuda de tots els infants. Prop d’ella, hi havia dos bessons: Mari Carme i Jaume. “Jo vivia al carrer Milans, però com que érem molt amics anava allà i jugava amb ells”, recorda Badia.Per la festa del carrer, els veïns penjaven garlandes i adornaven les cases perquè fos més vistós. “La vigília de la Concepció, la patrona del carrer, es guarnia el carrer amb papers de balcó a balcó i fins i tot amb flors i testos i es feia ball o bé havaneres”, diu la propietària de la fotografia. Afegeix que es feia una gran festa i que la gent sortia a fora a sopar. En algunes ocasions, fins i tot, hi havia hagut ball de bastons, segons recorda Emma Badia.En la fotografia, el grup que seia esperant la serenata es trobava davant d’una casa que havia sigut un dels punts de la ciutat on es podia comprar llet. “Havia sigut una lleteria particular, venien llet a granel”, afirma Emma Badia.Els menutsEls petits de les cases també tenien la seva racció particular de festa. Durant el dia es feien algunes activitats més adients per a ells. “Es feien curses de sacs, es trencava l’olla... la mainada gaudíem molt”, assegura Emma Badia. Ella va haver de marxar de Mataró per qüestions de salut i, quan va tornar, la festa ja s’havia perdut molt. Serenata al carrer
“Era la serenata i tothom treia les cadires al carrer”
Aquesta fotografia és del 31 d’agost de 1947. Els veïns del carrer Concepció i voltants, celebraven que era el dia de la patrona de la via. “Era la serenata i tothom treia les cadires al carrer”, recorda Emma Badia, propietària de la imatge. Ella tenia tot just quatre anys quan es va fer aquesta instantània, i estava asseguda al mig dels presents, la més menuda de tots els infants. Prop d’ella, hi havia dos bessons: Mari Carme i Jaume. “Jo vivia al carrer Milans, però com que érem molt amics anava allà i jugava amb ells”, recorda Badia.Per la festa del carrer, els veïns penjaven garlandes i adornaven les cases perquè fos més vistós. “La vigília de la Concepció, la patrona del carrer, es guarnia el carrer amb papers de balcó a balcó i fins i tot amb flors i testos i es feia ball o bé havaneres”, diu la propietària de la fotografia. Afegeix que es feia una gran festa i que la gent sortia a fora a sopar. En algunes ocasions, fins i tot, hi havia hagut ball de bastons, segons recorda Emma Badia.En la fotografia, el grup que seia esperant la serenata es trobava davant d’una casa que havia sigut un dels punts de la ciutat on es podia comprar llet. “Havia sigut una lleteria particular, venien llet a granel”, afirma Emma Badia.Els menutsEls petits de les cases també tenien la seva racció particular de festa. Durant el dia es feien algunes activitats més adients per a ells. “Es feien curses de sacs, es trencava l’olla... la mainada gaudíem molt”, assegura Emma Badia. Ella va haver de marxar de Mataró per qüestions de salut i, quan va tornar, la festa ja s’havia perdut molt. 
