A principis de febrer farà un any que va morir Josep Thos, l’home de la imatge. A la seva mort, va deixar una fotografia amb un text escrit per a un amic que predicava el següent: “Entre els anys 1940 i 1950, en plena postguerra, les vetllades del boxa al teatre Borràs (Ateneu) eren història, i Thos fou un dels millors púgils amateurs d’aquells temps. Va ser subcampió de Catalunya l’any 1942.Era tot un espectacle veure’l dins del ring, amb la seva depurada boxa i esgrima i, sobretot, la seva noblesa dins les dotze cordes”.
La seva dona, Florència Peña, explica que dedicava moltes hores a l’entrenament i que era bo en el combat, però que no podia pujar de categoria per la seva curta estatura. “Era molt conegut i la gent l’estimava molt, li deien Josep Thos, el rosset”, recorda Peña i assegura que sabia esquivar els cops del contrincant: “No havia rebut gaire, tot i que una vegada li van obrir una mica la cella… ara, el nas li va quedar desfigurat”.
El pes de la famíliaEl fet de contraure matrimoni amb Florència Peña i les responsabilitats derivades de la família van fer que Josep Thos deixés el boxa. “No podia continuar, un home casat amb algun fill”, raona Rosa Maria Thos, filla del boxejador. Explica que el seu pare treballava en el sector del tint. Així mateix, Dani Gadea, nét de Josep Thos, declara que era molt accessible. “El meu avi era una persona molt familiar, molt propera i molt activa i vital”. Afegeix que estava molt vinculat a la vida de la ciutat.
