Tres treballadores de Ca l’Asensio van retratar-se per immortalitzar l’amistat que havien fet a la fàbrica de gènere de punt. Una d’elles, la de la dreta de tot, vestida amb una faldilla negra i recta i una brusa de màniga llarga de color clar, era Ramona Espasa, qui ha cedit la fotografia. “Era per tenir un record d’allà on treballàvem i com a amigues, les fèiem nosaltres amb les màquines que tenia alguna companya”, diu Espasa. La imatge va ser feta davant del magatzem de l’empresa, just on ara hi ha la Nau Gaudí.
Espasa va entrar a treballar a l’empresa quan tenia 14 anys i va ser-hi un total de disset anys treballant. L’horari habitual de les empleades era de vuit a dotze, pel matí, i de dues a sis, per la tarda. No obstant, en èpoques d’abundància havien d’ampliar una mica aquest horari. “Quan hi havia feina es feien hores de més i hi anàvem abans, a les set del matí i plegàvem una mica més tard, però a les més joves ens deixaven marxar abans”, diu Espasa. El motiu era la seva formació: “Anàvem a l’escola del patronat, allà a la Coma i algunes aprenien a cosir, algunes a escriure i llegir i d’altres tall i confecció, que era el que aprenia jo”, diu la propietària de la fotografia.
Respecte a aquella època, Ramona Espasa destaca l’ambient com a principal diferència en la feina. “Llavors hi havia molt companyerisme, era molt diferent a ara”, afirma qui ha cedit el retrat. Així mateix, afirma que celebraven moltes festivitats. “Celebràvem el Dijous Llarder o Carnestoltes, plegàvem una mica abans, berenàvem i ens disfressàvem”, conclou Ramona Espasa.
