Era l’any 1945 quan Núria Cortina i els seus amics es van fer un retrat en una de les seves festes. “Fèiem aquestes festes a casa, a vegades anàvem a casa d’un o a casa d’un altre... ens costava molt baratet”, explica la propietària de la imatge. Cadascun dels assistents portava queviures o begudes, sempre sense alcohol, i entre tots amenitzaven la vetllada. “Ballàvem i passàvem la tarda divertida”, confessa Cortina. Ara bé, es feia sempre sota la supervisió dels pares d’algun dels joves, normalment d’aquell que posava la casa per a la festa de la setmana. D’aquella manera, els joves estaven, segons, Núria Cortina, sota control. “En aquella època estàvem tots molt controlats, quan anàvem a passejar per la Rambla a les nou havíem de ser tots a casa”, declara qui ha cedit el retrat de grup.
Però cada quinze dies, el diumenge, els pares deixaven que els nois i les noies gaudissin de la festa. Els veien ballar i val a dir que els joves no eren els únics que s’ho passaven bé. “Els pares també gaudien perquè estàvem al menjador, decantàvem la taula i les cadires i passaven la tarda distreta amb nosaltres”, afirma Núria Cortina.
Els vestits que portaven les noies eren casolans, se’ls havien fet elles mateixes. “Eren fets de paper a casa mateix, eren uns vestits llargs”, recorda la propietària de la fotografia. Aquells joves es treballaven les festes que, segons Cortina, eren totalment innocents, a diferència de les festes d’avui dia. “Nosaltres no bevíem alcohol i sembla que els joves d’ara no saben sortir si no beuen”, opina la propietària de la fotografia.
