Era la primavera de l’any 60 quan les onze noies de la fotografia van immortalitzar la seva amistat. Eren companyes de feina dels laboratoris Tesa, que confeccionava diversos models de cintes adhesives. “Totes treballàvem al despatx, tot i que en feines diferents”, explica Carme Faja, la propietària del retrat, que en aquell moment estava embarassada i, per dissimular la panxa, va aparèixer dempeus a la segona fila. “Jo estava a la secció comercial i feia cartes per iniciativa, es a dir, redactava cartes sense que ningú me les dictés”, explica la propietària de la instantània. Cada una de les noies retratades tenia una responsabilitat; arxivar tots els documents, anotar comandes o controlar la facturació eren responsabilitats d’una o d’una altra. Les dones del despatx, juntament amb Carme Faja eren Lourdes Garcia, Angelina Ferreres, Maria Lluïsa Sánchez, Maria Teresa Bosch, Consol Arigas, Begoña Izquierdo i Emília Sánchez. “Fa cinquanta anys d’aquesta foto i encara ens trobem de tant en tant, encara som totes amigues”, afirma Carme Faja. Tot eren dones fins que, més endavant, va entrar Pere Montlleó, el primer home al despatx.
A màTota la feina que feia aquest equip de dones es realitzava manualment. No existien ordinadors i, tot i que es podia escriure a màquina, calia guardar tots els papers, fitxers, arxius, factures o lletres de l’empresa. “Ara tot és molt còmode i més senzill amb els ordinadors, que ho fan tot, però abans era molt rutinari tot i que Tesa estava molt al dia amb les últimes tècniques de l’època”.
