Un carrer sense asfaltar. Al marge esquerre un infant que camina mentre mira la càmera. Al fons, al mig de la fotografia, un carro estirat per un cavall. En algun dels portals de l’esquerra, un veí que passeja. Era l’aspecte del front marítim i un dels carrers propers a la platja: el de Sant Felicià.
A Rita Soler, la propietària d’aquesta fotografia, li agrada buscar postals antigues, especialment si són de la zona de Mataró on ha viscut tota la vida: vora el mar. “Eren les cases del carrer Sant Felicià, a la dreta quedaven les vies del tren, hi havia un passeig amb arbres i després ja venia sorra de la platja”, diu Soler. Cada dia els infants de la zona anaven a jugar a l’espai natural més gran que tenien a prop de les seves llars: la platja. Allà gaudien de les hores lliures després d’anar a l’escola i fer les feines. Els pares estaven ben tranquils i els deixaven jugar sense por que es fessin mal. “Anàvem cada dia a la platja, fèiem coses a la sorra i jugàvem encara que no ens hi anéssim a banyar”, diu Rita Soler.
A més, vivien tan a prop del mar que els adults podien vigilar-los i cridar-los des de les mateixes cases. “A vegades el pare em feia un xiulet des de casa i jo ja marxava”, recorda Soler.
