No té res a veure amb les furgonetes grogues de l’actual Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), però a principis dels anys 50 les ambulàncies també existien. Eren cotxes, com el de la imatge, de color fosc i amb insígnies de la creu roja en diferents punts ben visibles. “La Creu Roja estava al costat de l’església de Sant Josep, on ara hi ha cultura, i allà es va fer la foto”, diu Francesc Prat, qui ha cedit la fotografia. El seu pare, amb qui comparteix nom, era l’home que apareix a la instantània seriós i recte, amb l’uniforme de la Creu Roja i al costat de l’automòbil. “El meu pare treballava amb els autobusos però feia de voluntari a la Creu Roja conduint l’ambulància”, explica Prat fill.
“Ell anava als camps de futbol quan hi havia partit i estava allà per si passava alguna cosa i s’havia de traslladar algú”, afegeix Francesc Prat. Quan s’havia de portar alguna dona de part a l’hospital, allà estava el seu pare. Però ser el conductor de l’ambulància era molt més que passar unes hores al volant o estar de guàrdia amb el cotxe. Conduir l’ambulància de Mataró era una activitat que, en el seu origen, era no remunerada. Els que ho feien no tenien cap afany de lucre i dedicaven unes hores a fer un bé a la comunitat.
